Per estalviar energia el primer que cal és tenir ben aïllada la casa, i per això ens hem instal·lat un envà pluvial. Alguns ajuntaments subvencionen aquestes obres pel fet que contribueixen a frenar el canvi climàtic. Altres, com el meu, venen la moto que hi ha subvenció quan et paguen un irrisori 1,5% del pressupost amb una reducció del preu de l’ICIO, un dels impostos municipals. Concloc que les mesures d’eficiència energètica no deuen preocupar al sr. Ros. D’una despesa total que rondava els 2.000 euros entre taxes, arquitecte i obres, la Paeria me’n costejava uns 18.
Però el més greu ve quan acabo les obres. Aclareixo abans que a urbanisme, després de pagar 50 euros de llicència d’unes obres per reduir la petjada ecològica de la nostra llar, m’havien fet dipositar prop de 400 euros més en avals, quan jo no havia de fer res en l’espai públic ni havia de generar cap residu. Com hauran comprovat, els ciutadans tenim l’obligació de pagar ipsofacto si l’administració ens ho requereix, en el meu cas per fer obres d’eficiència energètica. Però, després del que estic vivint, concloc que ells poden fer el que volen amb els nostres diners.
El 15 de setembre vaig notificar l’acabament d’obres i vaig demanar el retorn dels 400 euros, més necessaris que mai en l’economia familiar després de la despesa feta per aïllar el pis. Vaig presentar el preceptiu informe de l’arquitecte tècnic que se’m va obligar a contractar, on acreditava que no s’havien generat residus. Però ja fa més de 2 mesos que continuen amb els meus 400 euros. De res m’ha servit explicar-ho per telèfon a llicències d’obres, on amablement em van reconèixer que no entenien per què m’havien demanat avals, i que no podien dir-me quan em serien retornats.
M’he sentit desemparat per una administració que hauria de ser un ajut i no un obstacle per als ciutadans i ciutadanes que fan coses per frenar el canvi climàtic. Però malgrat el nul suport de la Paeria, us animo sincerament a que milloreu l’aïllament de la vostra llar perquè els resultats amb el fred es fan evidents, i l’estalvi energètic també. I felicito a la gran majoria de treballadors, que m’han atés com un espera d’un servidor públic en aquest llarg procés… que encara no ha acabat.
