El passat 29 de gener tothom quedava atònit davant d’unes imatges que costava creure que fossin realitat: en un poble proper, en el nostre Rosselló, el campanar havia caigut i no era una broma. Les xarxes socials van escampar la tragèdia a una velocitat increïble i el debat i la polèmica estaven servides. Immediatament es va parlar de si calia enderrocar tot el temple, amb una naturalitat que, si més no, sobtava.
Des del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià volem mostrar la nostra preocupació davant els rumors sobre el futur de l’església de Rosselló. Des del Centre sempre hem apostat per la conservació del patrimoni comarcal, material i immaterial, per donar-lo a conèixer i per posar-lo en valor. És una manera de buscar la nostra identitat, una identitat de la que en formen part els edificis històrics.
Molts cops la proximitat i la quotidianitat no ens fa apreciar el nostre patrimoni. Ens embadalim mirant els tresors dels altres sense valorar el que tenim a casa. L’església de Sant Pere de Rosselló data de mitjan segle XVIII, i és d’estil marcadament barroc. No és un edifici qualsevol, és un símbol d’una època, d’un moment concret de la nostra història, d’expansió i desenvolupament, on es va forjar la Catalunya actual. No “només” és una església, sinó que és tot un símbol d’un poble i, per extensió, d’una part de la comarca.
A més a més, fou declarada bé cultural d’interès local l’any 2011, per la qual cosa, tenint en compte el poc patrimoni que tenim i sempre que els mitjans ho permetin, es fa necessària la seva conservació. El que ha succeït no deixa de ser un exemple del que passa massa sovint. A vegades les guerres, d’altres la desídia, la ignorància o l’especulació han provocat la desaparició de gran part del nostre patrimoni històric. Després ens lamentem, quan ja és massa tard. El nostre posicionament és clar: hem d’intentar actuar quan toca, abans que passin desgràcies com les de Rosselló. Invertir en patrimoni és invertir en futur, és un llegat que hem rebut i que hem de conservar i millorar per poder gaudir-ne demà i transmetre’l a les generacions futures.
Des del Centre d’Estudis Comarcals del Segrià veiem amb preocupació l’aposta que alguns sectors fan per la demolició de l’edifici, com si es tractés d’una casa amb poc valor. De ben segur que els tècnics han de dir la seua, però l’amputació d’un membre no justificaria el sacrifici de tot el cos. És per això que des del Centre apostem per la conservació de l’edifici amb les actuacions que calguin o es puguin fer, però en cap cas la demolició ha de ser l’opció.
