D’entre les moltes conseqüències d’aquesta pandèmia que patim, n’hi ha una de la que se’n parla poc, massa poc. Em refereixo a la discriminació que patim les persones que vivim en micropobles, viles i ciutats petites. Sí, discriminació com la que pateixen o han patit al llarg de la historia diferents persones o col.lectius pel seu color de la pell, pel seu origen, sexe o manca de recursos econòmics.
Mentre una part de la població pot gaudir d’una sèrie de serveis,una altra part no podem. Tot i respectar les normes i horaris establerts, tenim vetat l’accés a la cultura (teatre, cinema, biblioteques, museus o exposicions), a la restauració o a qualsevol comerç no essencial, entre d’altres, pel fet que al nostre municipi no disposem d’aquests serveis i ens hem de traslladar per accedir-hi. No demano fer allò no permès, simplement poder fer el mateix que si visqués en una ciutat amb tots els serveis a l’abast.
El confinament municipal no té les mateixes conseqüències per a tothom però aquest govern, prenent decisions des de grans despatxos,de manera centralista i cada cop més allunyat del dia a dia de molt gent arreu del territori , no mostra cap sensibilitat vers aquesta situació.
Àngels
