“Un paradís construït a l'infern del coronavirus”

Cartes al director

Més informació

Envia'ns la teva carta a participa@lleida.com

Historial
15-09-2020
Montse Mínguez
04-09-2020
Antonio Ferre
18-08-2020
Amadeu Gallart, Comú Podem de l’Alt Pirineu i Aran
14-07-2020
Un actor de Lleida (Segrià)
13-07-2020
Francesc Xavier García i Llop

Pàgines

“Un paradís construït a l'infern del coronavirus”

20-04-2020
“Un paradís construït a l'infern del coronavirus”

Benvolgut director de LLEIDA.COM,

L'impacte que ha provocat el coronavirus a les nostres vides ens ha deixat a tots trasbalsats. De cop i volta ens hem vist molt vulnerables i veiem l'efímera que és la vida. Ens pensàvem que seria la primera generació de la història de la humanitat, que no passaríem cap guerra o pandèmia de la magnitud actual, com també n'hi ha hagut moltes. Una característica de la vida és que, sempre ens passa, el que mai ens haguéssim pensat que ens passaria.

Hi ha una frase que diu “Ens passem la vida corrent fins que al final morim”. Ara tots, o quasi tots, hem hagut de deixar de córrer (i mai més ben dit..). Podem aprofitar aquest moment per reflexionar sobre el que ens està passant i de fer-nos unes preguntes, que tots ens l'hauríem de fer, almenys una vegada a la vida, tals com:  Què hi faig jo a la vida?..,  Què espero d'ella?...

Compartiré amb tots vostès, unes reflexions relacionades amb el que li ha passat a la humanitat amb el coronavirus:

  • Hem perdut la memòria històrica. Les pandèmies han provocat, al llarg de la història de la humanitat, més morts que les guerres. Malgrat això, no estàvem preparats i organitzats per lluitar contra elles, tal com ho estem amb altres riscos relacionats amb la Protecció Civil. Possiblement l'únic país que no ha perdut la memòria ha estat Taiwan i ha tingut, conseqüentment, controlat el virus des del primer moment. Va aprendre la lliçó quan, a l'any 2003, va patir les conseqüències del síndrome respiratòria aguda greu (SRAG). Només ha tingut 0,3 morts per milió d'habitants. Es un dels països del món amb una taxa més baixa de mortalitat. S'ha considerat un dels països que ha tingut la resposta més adequada davant el coronavirus.
  • Els països només s'han preocupat per tenir grans exèrcits, preparats per la guerra (matar a altres persones) però no per tenir un millor sistema sanitari. Les despeses militars no paren d'augmentar i no es destinen prous recursos a la sanitat pública, donat que, segons criteris dels governants, no produeixen beneficis. Portaavions i altres vaixells de guerra, tenen de tornar als ports per que han agafat el coronavirus. Es una situació del tot surrealista i que donen total validesa a una frase que va dir l'Albert Einstein “Hi ha dues coses infinites: l'univers i l'estupidesa humana, i de l'univers tinc dubtes!”.
  • La resposta de molts països per enfrontar-se al coronavirus no ha estat correcta. Sabem que la propagació del virus es exponencial i que, arribat un moment, es incontrolable. Molts caps de govern han menyspreat aquest fet, no han fet cas dels tècnics, i han posat per davant l'economia sense importar-los les morts de persones (Trump, Pedro Sánchez, Boris Johnson, Bolsonaro, etc..). Després han tingut de rectificar, però les morts provocades ja no les ressuscita ningú. Comentar que Espanya es dels països del món que ha tingut més morts per nombre d'habitants (per darrera San Marino, Bèlgica i Andorra). Els números parlen..., Pedro Sánchez ha comés greus errors en la gestió del coronavirus. Alemanya i altres països de la UE, ara no volen pagar aquesta ineficàcia del govern espanyol.

La Sra. Rebecca Solnit (escriptora, historiadora i activista), a l'any 2009, va publicar el llibre “Un paradís construït a l'infern”. En aquest cas, es referia a l'infern que va provocar les inundacions de l'huracà Katrina a l'agost de 2005, a la costa dels estats americans de Louisiana i Mississipí. Van morir més de 1.800 persones. L'autora del llibre va observar que els desastres fan sortir el millor de les persones, provocant el naixement d'extraordinàries comunitats i ajudes heroiques.

Això es el mateix que està passant ara. Hauríem d'aprofitar aquests moments per donar-nos compte, que no podem tenir un món com l'actual. Mai al món hi ha hagut tanta desigualtat econòmica com en aquest moment. Hauríem de ser conscients de lo manipulables que som, i que no podem votar a persones que han portat a la humanitat a la situació actual. Hauríem de donar-nos compte que “L'important de la vida són les coses que no són coses”.

Tots tenim dret a somiar en un “Paradís construït a l'infern del coronavirus”, i també podríem treballar junts per aconseguir-ho.


 

Josep Solé Canyelles

Cartes al director

Obrim un nou espai a Lleida.com, les cartes al director, on hi publicarem totes aquelles cartes que ens arribin i que siguin publicables al nostre mitjà. Hi recollirem articles d’opinió, queixes, denúncies i preguntes, d’on intentarem obtenir la resposta dels implicats en la mesura que sigui possible.

Per enviar-nos les cartes només caldrà que ens les feu arribar a través del correu participa@lleida.com.

Condicions

  • Les cartes han de venir com a fitxers adjunts o escrites dins del mateix correu electrònic
  • Necessitem la identificació de l’autor (nom complert, adreça, DNI i telèfon)
  • Incloure si es vol que es publiqui sota pseudònim o inicials. Si no es diu el contrari es publicarà el nom sencer i el càrrec, si és el cas.
  • Lleida.com es reserva el dret de publicació i de resum, si aquests superen els 2.000 caràcters.

Agenda

octubre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 

Enquesta