Tenim a tocar les Festes de Tardor a la nostra ciutat, una gran ocasió per gaudir de la cultura popular, els espectacles culturals i musicals, així com dels espais d’oci nocturn. Però volem que tots i totes en gaudim amb igualtat de condicions, sentint-nos totes les persones lliures, segures, respectades. Malauradament, les agressions sexistes són una de les representacions de la violència basada en qüestions de gènere i estan presents en tots els àmbits, tant en el públic com en el privat. En el context festiu i d’oci és una de les grans problemàtiques que impedeixen que sobretot les dones i persones amb altres identitats i expressions de gènere no hegemòniques gaudeixin lliurement, ja que els espais festius són desinhibidors de les relacions interpersonals i més enllà del gaudi legítim s’hi donen també actituds i agressions que malauradament es normalitzen (insults, tocaments, agressions verbals, assetjament) que no permeten que les dones gaudeixin lliurement de la festa. A més, en aquests últims anys s’observa com en tota la geografia de l’estat espanyol, és en les zones d’oci nocturn i els espais pròxims a les festes on s’estan incrementant els casos de violència masclista. Cal plantar-hi cara de forma valenta i decidida, i cal fer-ho de manera individual, però sobretot col·lectiva. Les entitats, associacions, organitzacions que participen i col·laboren en els espais de festes han de ser-ne molt conscients i batallar per a l’eradicació; però a qui pertoca especialment és a l’Ajuntament amb campanyes de sensibilització i protocols d’actuació.
Recollint l’experiència d’algunes entitats, com la Sirollada i el Casal Popular de Joves, que els darrers anys han fet campanyes a favor d’unes relacions lliures, respectuoses i igualitàries i contra les agressions sexistes en el marc dels ambients festius a la nostra ciutat, La Crida per Lleida, davant l’arribada de les festes de tardor i la inacció continuada de l’equip de govern en polítiques de gènere, va sol·licitar a la regidoria d’Igualtat la creació d’un protocol contra les agressions masclistes a les festes populars. La sorpresa és quan se’ns respon que “a Lleida no és necessari aquest protocol, perquè a Lleida no passen aquestes coses”. Després de l’ensurt inicial hem fet una mica de memòria d’aquest últim any respecte a les polítiques de gènere, quan vam sol·licitar que l’ajuntament complís amb la seva obligació d’acollir les dones en situació de violència masclista que es trobaven sense casa, també ens van respondre que eren una minoria i no calia crear cap servei i les feien dormir a l’alberg Jericó, sense paraules! L’Ajuntament de Lleida no disposa d’un Pla d’Igualtat per a les seues treballadores i treballadors, de debò estem a 2016 i mai s’ha fet un Pla d’Igualtat com a empresa pública! El Pla d’Igualtat Municipal porta dos anys caducat, i ara que es renova tampoc sembla que sigui el moment de fer-lo amb un pla participatiu i de tenir una diagnosi de gènere de la ciutat. Una diagnosi de gènere a la ciutat, precisament, seria la oportunitat per poder visibilitzar la realitat sobre violència sexual a la ciutat, sigui en context de festes o de quotidianitat. Creure que a Lleida la violència física, psicològica o sexual no existeix és, al nostre entendre, una senyal inequívoca de desconeixement i desresponsabilització pública d’un problema social estructural. En fi, que l’Ajuntament de Lleida no és que no sigui feminista, és que ni tan sols té sensibilitat per les qüestions més fonamentals i bàsiques en qüestió d’igualtat i de drets per a les dones.
El moviment feminista porta dècades encapçalant campanyes per prevenir les agressions sexistes en l’oci nocturn, i a favor de relacions sexo-afectives lliures, respectuoses i igualitàries. Gràcies a la feina del feminisme un bon nombre de municipis catalans han dut a terme campanyes i protocols d’actuació per sensibilització, prevenció i actuació davant les agressions en les festes majors. Avui la Crida per Lleida hem enviat una desena de protocols a la regidoria d’Igualtat, perquè puguin fer-hi una ullada i crear-ne un per Lleida de manera immediata. Perquè Lleida no és cap oasi lliure de masclisme, ben al contrari. Cal prevenir, sensibilitzar i actuar davant el masclisme social, i també contra el masclisme institucional.
Esperem que l’Ajuntament de Lleida se sumi a les iniciatives que hi ha arreu del país i es posi a treballar per unes festes lliures d’agressions, per unes festes on totes les persones puguem gaudir i sentir-nos respectades.
Mariona Lladonosa, Esther Sancho, Noèlia Jiménez, Maria Huguet, Carolina Somalo. Membres de la Crida per Lleida.
Lleida, 16 de setembre de 2016
