Un blog personal- per això és personal- s’assembla una mica a una llar. Quan entrem a qualsevol casa i observem una mica, de seguida ens podrem adonar de com és la persona que hi viu. Els que entreu aquí per llegir-me també us podreu adonar aviat com sóc, quins són els meus interessos i què en penso de les coses. Us convido a tots a entrar a casa meva amb la freqüència que vulgueu i, si voleu, a fer petar la xerrada sobre el que escric, tant si hi ha concordances com discordances. Parlar sempre és bo si es fa amb respecte i llibertat.
He d’agrair a la gent del portal LLEIDA:COM la invitació que m’han fet per afegir el meu blog a la secció. Suposo que devien veure que jo en tinc un ben actiu allotjat al diari EL PUNT/AVUI des del 2008 i encara va fent camí. Aquest blog es diu A PEU i la seva adreça és http://blogs.avui.cat/jaumepubill/
Aquí hi trobareu coses que escric també allà, però n’hi haurà d’altres que, potser perquè seran més ponentines, només les publicaré aquí. ja veureu que la temàtica serà molt variada. Com la vida mateixa. No m’agrada que el meu blog sigui monotemàtic M’agrada observar la vida i aquesta no és gens monotemàtica, sinó que és molt complexa, molt rica i dóna molta corda per comentar-la. És el que m’agrada fer i per això vaig titular el meu blog A PEU, perquè és caminant a poc a poc com s’observa millor la vida. La pròpia vida, la dels que ens envolten, però també les vides més llunyanes i més anònimes. Totes són riques i valuoses pel fet de ser vides humanes i de totes en podem aprendre molt.
Per tant, benvinguts a casa meva. Entreu sempre que vulgueu i dieu-hi la vostra sempre que us vingui de gust. Us espero
