Avui 12 de maig, les infermeres i infermers del món celebrem la nostra diada internacional. Una celebració que s’anunciava com a històrica per la coincidència amb la celebració del “2020, Any Internacional de la Infermera i de la Llevadora”, amb què l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Consell Internacional de la Infermeria (ICN) volien visibilitzar la importància de la cura infermera i l’alarmant mancança d’almenys 7,2 milions d’infermeres per garantir l’atenció sanitària de la població mundial. Però la celebració sembla, si em permeteu l’expressió, haver-nos “petat a la cara”.
Així és com ens trobem el dia d’avui, donant la cara. Lluitant en primera, segona, tercera… línia, contra aquesta pandèmia que connecta de forma ineludible totes les infermeres i infermers del món. La COVID19 ha esdevingut l’eix de totes les aliances internacionals, accions, iniciatives i, fins i tot, pressupostos que les infermeres hem desenvolupat en els últims anys i que havien de ser més eficients i visibles que mai, aquest 2020. I, segurament, és per això que ens hem plantat davant una situació extrema amb una força i capacitat de lideratge que sobrepassa l’àmbit local. Les infermeres i infermeres de Lleida ho sabem bé i hem aprofitat tots els recursos que ens ofereix aquesta “infermeria mundial en xarxa” (Nursing Now®) per alleugerar el patiment que ha portat aquesta crisi sanitària a la nostra comunitat.
Les infermeres no podem ancorar-nos en el desànim que produeixen les condicions de treball extremes, la por pels gairebé 50.000 sanitaris contagiats arreu de l’estat o les vides perdudes que compten per milers… Avui, més que mai, hem de ser conscients que està a les nostres mans aturar aquesta pandèmia i ho hem de fer des del lideratge en tots els àmbits: el de la pràctica infermera, el de la ciència… i, indiscutiblement, en els estats, en els governs en tots els seus nivells; perquè o les Polítiques de Salut Pública entomen el lideratge i el coneixement de la Infermeria o el sistema serà incapaç de resoldre les necessitats de la comunitat i, molt menys, d’adquirir cap mena de resiliència.
Així doncs, gaudiu d’aquest dia amb orgull i tingueu molt present que “som infermeres, som poderoses”!
