Enguany han sigut assassinades per violència masclista vuitanta dones al nostre Estat. Vuitanta dones que ens han sigut arrabassades, que han tenyit de roig les nostres vides, omplint-nos de tristesa i fent-nos refermar, amb convicció, en la necessitat d’erradicar la xacra masclista que històricament ens discrimina, assassina i invisibilitza de forma ferotge i sense pietat. Aquest any, malgrat la COVID, els carrers s’omplen de nou de lila, d’esperança i de sororitat per reivindicar un sistema judicial just, un país feminista, una educació sexual lliure i una vida digna amb igualtat de condicions per a totes aquelles dones que diàriament són discriminades i silenciades. Cal recordar que, amb el confinament, s’ha accentuat el patiment de totes aquelles dones que s’han vist tancades a casa i obligades a conviure amb el seu agressor i de totes aquelles dones que han alçat la veu i han sigut criminalitzades per posar fi a les seves injustícies. L’accentuació d’aquestes conductes i violències però, fa que ara, més que mai, emprenem amb més coratge la lluita feminista i reivindiquem el canvi que tan anhelem a totes les esferes per erradicar les violències masclistes que ens envolten, creant així, una xarxa Feminista entre totes i per a totes.
Per això, cal que fem d’aquesta lluita el nostre principal repte: construir un futur feminista i digne on totes les dones, siguin com siguin, vinguin d’on vinguin i se sentin d’on se sentin, tinguin el seu lloc, el seu altaveu i el seu espai propi i únic.
La joventut, a més, té un paper essencial en aquesta lluita, doncs hem de reivindicar el futur feminista que ens mereixem, els nostres drets i llibertats, els nostres llocs de treball i les nostres posicions, però també tenim el deure d’homenatjar les pioneres que es van deixar la vida pels drets que tenim actualment i que alguns negacionistes, diàriament, ens volen extirpar per imposar una vida de silenci i de discriminació. No podem perdre ni un segon més.
Busquem el que ens uneix, cerquem un pacte intergeneracional, interseccional i divers per lluitar contra les violències masclistes i crear una societat on totes tinguem el nostre lloc, on les futures generacions creixin lliures, on cap altra dona ens sigui arrabassada, on no hi hagi més tombes liles i on puguem ser lliures, valentes i combatives sense tenir por a les gàbies masclistes que ens volen imposar. Com deia Angela Davis, el feminisme no és només una “estratègia per superar l’opressió de gènere, sinó també per superar el feixisme, el racisme i el materialisme”. Fem de la proclama feminista una realitat i lluitem plegades per fer, dels clams històrics feministes, la nostra nova normalitat.
Si nosaltres ens aturem, s’atura el món. Entre totes, comença la proclama Feminista.
