Esperanza Aguirre sembla que no vulgui deixar, com Aznar, la primera línia política. Ho intenta cada dos dies, amb declaracions com les darreres que ens han arribat del centre de l’estat espanyol. Diu que Esquerra es va aprofitar, en un dels últims mítings, d’un malalt Alzheimer. De la mateixa manera que diu, a la mateixa declaració, que els separatistes catalans adoctrinen els nens portant-los a fer cadenes humanes, i que això “és de règim totalitari”.
L’ex presidenta de la comunitat de Madrid deu tenir molt poca memòria, potser a ella no la van portar mai de petita a actes polítics, festius o esportius, cosa ben normal i habitual en totes i cada una de les cases d’aquest país. A mi em portaven al camp del Lleida de petit, i de gran he estat del Lleida. Quin problema hi ha?
Tornant al tema de la malaltia que pateix Pasqual Maragall, l’endemà mateix va sortir Diana Garrigosa, dona de l’ex president, desmentint totes les barbaritats que van arribar de tots costats, des del propi PSC fins a, com hem començat, el PP. Maragall va anar a un míting que el seu germà Ernest feia amb Nova Esquerra Catalana. No recorda Aguirre que, en un míting del seu partit, un malalt d’Alzheimer anomenat Adolfo Suárez va fer un discurs que no va poder ni acabar? La mateixa malaltia que Maragall. I ningú va dir res. Això no devia ser de règim totalitari.
