L’astrofísic britànic Stephen Hawking alertava, en una entrevista a la BBC, que la humanitat, amenaçada pels avenços en ciència i tecnologia, estava en perill. Hawking plantejava la idea d’una humanitat expandida per l’univers que colonitzés planetes i estrelles, de manera que una catàstrofe al planeta seria menys greu per la supervivència de l’ésser humà. Això, a priori, a llarg termini.
Ho llegíem el mateix dia que el Fòrum Econòmic Mundial deia que en cinc anys es perdrien set milions de lloc de treball a tot el món per l’automatització de feines i l’augment dels aparells amb intel·ligència artificial. Ho denominava “Quarta revolució industrial”. Això, malauradament, a curt termini.
En molt menys del que ens pensem veurem impressores 3D a totes les cases que ens fabricaran ‘in situ’ el que vulguem: Una tassa, una funda pel mòbil o, anant més enllà, sistemes complexos d’aparells, com forns o microones, amb tots els seus components. La recerca en intel·ligència artificial fabrica cada dia individus més perfectes que cada cop s’assemblen més als humans, i no només en aparença, sinó en capacitat creativa i laboral. Per això els governs del futur hauran de saber gestionar alts percentatges de població que no podrà treballar perquè ho faran els seus homòlegs cablejats. La solució, diuen, és un món amb rendes per tothom, treballin o no i on els robots facin la feina per nosaltres. Sona utòpic, però gens desgavellat. Potser llavors ens podríem dedicar, com a espècie dominant, al creixement personal.
Que bona falta ens fa, afegiria.
