Bona nit i bona sort. Així s’acomiadava de cada informatiu televisiu el periodista estatunidenc Edward R. Morrow (1908-1965). Segurament us sonarà més com a títol de la pel·lícula dirigida per George Clooney l’any 2005.

El film fou rodat en blanc i negre, tot un encert, per  reproduir més fefaentment aquell periodisme dels anys 50, on les cigarretes, el fum, la màquina d’escriure, els vestits amb corbata, les ulleres, el jazz, es bellugaven enmig d'un ambient de guerra freda i de lluita aferrissada amb el comunisme. De fet, la pel·lícula narra un episodi de la lluita pels drets civils que el periodista Edward R. Morrow tingué amb el senador de Wisconsin Joseph McCarthy. Aquest senador creà i instigà entre 1949-56 una autèntica cacera de bruixes (aprofitant l’ambient anticomunista del moment) contra membres de l'Administració, polítics, científics i, fins i tot, actors i directors de Hollywood. Les acusacions inquisitorials estaven plenes de prejudicis, sense proves, basades en rumors, insinuacions. Autèntics actes de fe. L’acusació? Ser comunistes o filocomunistes.

Finalment, McCarthy caigué en desgràcia, no sense deixar darrere seu un periode molt fosc de la història americana, conegut com a “red scare” (la por roja).

Tornant a la pel·lícula, aquesta té una escena inicial meravellosa, on Edward R. Morrow (interpretat amb mestria per David Strathairn) está recollint un premi atorgat pels periodistes. En el seu discurs posterior, denuncia la deriva d’una televisió centrada en l’entreteniment i la distracció, que prioritza l’engany i l’aïllament. És l’any 1958.

Com no veure clarament que la profecia de Morrow és vigent com mai l’any 2022? 62 anys més tard?

Good night and good luck!