De vegades tinc la sensació que vivim molt centrats en el món anglosaxó, ja sia per la potència del seu idioma ja sia perquè Anglaterra dominà el món i el Estats Units li prengueren el relleu.
Aquest pensament si el traslladem al món de la música, palesa un monopolístic domini anglosaxó. Les cançons, i darrera seu, la indústria discogràfica (o millor dir musical, el disc ja és producte vintage) parla anglès, canta anglès, cobra en anglès. Obviament ho han fet bé , ho fan bè i ho faran molt bé. Qui podria negar tots els seus grups i cantants, autèntics genis de la melodia? Ningú, seria absurd, reconeixement total, chapeau i a escoltar-los.
Ara bé, per què no anar més enllà i preguntar-nos per altres cultures i països, pels seus compositors, cantautors, bandes, músics? Sense anar més lluny, per exemple, mon pare escoltava en aquells vells “cartutxos“ de ràdio de cotxe, cantants italians com Albano, Massimo Ranieri o Adriano Celentano. Els temps han canviat i avui d‘Itàlia, França, Portugal escoltem tan poc els seus músics, la seva llengua, que sembla estrany que siguem veïns. Per no parlar de les llengües mal anomenades regionals. Algú coneix al grup occità Nadau? Vivim sords ignorant la riquesa musical d’altri.
Tanmateix tota la Gàl lia no està ocupada, la soberania musical i la pròpia identitat, resisteix a certs països com Brasil o Cuba. Països on la música és ADN i alguna cosa més, aliment espiritual i quasi una forma de viure. En aquests països les músiques més escoltades són les pròpies, oh miracle! Repúbliques independents, músicalment parlant.
I a Brasil, Caetano Veloso esdevé el meu ídol. Aquest compositor cantant amb 78 anys i una trajectòria de més de 60 anys, revolucionà la música brasilera incorporant el pop a les seves arrels i juntament amb d’altres com Gilberto Gil fundà el moviment “Tropicàlia”. I si esbrinem el seu compromís social que el dugué a l’exili durant els anys 70, tot ens predisposa per gaudir de la seva càlida veu, del portuguès melós, del ritme suau que et transporta, de la calma del seu bell somriure, de la immensa meravella de les seves cançons.
Potser sou escèptics, però si l’escolteu, acabareu cantant amb ell “Menino da Rio“, “Sozinho”, “Você e Linda“ o “Mimar você”.
Caetano Veloso você mi faz feliz!!!
