“…sencera per si mateix. Cada home és una peça del continent. Una part del tot”. Així resa un poema del britànic John Donne (1572-1631).
Crec que no es pot definir millor què és la fraternitat humana , aquest lligam universal entre els homes. Darrerament, la fraternitat ha estat un valor oblidat i menystingut, i fa molts anys que no el sento esmentar en discursos polítics. Al seu lloc sí que escolto ja no valors sinó conceptes com competitivitat, benefici, mercat, borsa, recursos humans, etc. I així continuaríem en termes economicistes ad infinitum.
Ara però, enmig d’aquesta pandèmia que ha vingut per canviar-ho tot, el poema de John Donne ens colpeix. Perquè sí! La fraternitat és aquesta solidaritat universal entre homes i dones que essent de diferents llocs, races, països, religions, continents, formen un tot, comparteixen el fet de viure i s’obliguen a tenir cura d’altri i treballar per millorar el seu destí.
Com m’agrada aquest valor nascut de la Revolució Francesa, germà de la llibertat i de la igualtat! En aquest moment complicat i difícil a casa nostra, al món, n’hem de fer bandera de la fraternitat, car segurament ens ajudarà a resistir i aixecar ànims. Oblidem-nos d’aquells valors que parlen de guerra, soldat, enemic. Són senzillament fora lloc.
El confinament en les nostres illes-habitatge ens ha convertit en petits Robinsons. Com el conegut nàufrag, hem d’aprendre i desaprendre de nou, posar-nos en situació i anar a la base, a l’essència humana.
Caldrà aprofitar aquesta solitud i temps per pensar-nos i fer-nos moltes preguntes. Aquesta és la lliçó principal per més que hi hagi la dèria sobre el teletreball, l’estudi on-line, el confinament festiu, que si bé puc entendre com a complements, em semblen ara per ara secundàris i accesoris.
En un moment extraordinari cal fer coses extra-ordinàries, la normalitat tal com era ja no hi és. Final d’etapa.
Per acabar us invito a llegir el final del poema de John Donne: «Ningú és una illa, la mort de qualsevol m’afecta, ja que estic unit a la humanitat. Es per això que no preguntis mai per qui toquen les campanes, toquen per tu».
Fraternitat lector, fraternitat com mai.
