Escric aquest article encara hipnotitzat per la pel·lícula que acabo de veure: “Carros de Foc” (1981). En concret, per l’escena icònica de l’equip britànic d’atletisme corrent a la platja. La banda sonora de Vangelis fa que la imatge esdevingui màgica i que sentis un desig irrefrenable de córrer amb ells, tal volta com una metàfora de la joventut.

El film és un càntic a l’esport amateur i a l’esperit de superació que guia els atletes. El director es centra especialment en dos d’ells. L’un és en Harold Abrahams (interpretat per Ben Cross), un estudiant jueu de Cambridge que lluita per guanyar i vèncer en un ambient antisemita com és l’Anglaterra catòlica i saxona dels anys 20.

L’ altre atleta és l’Eric Liddel (Ian Charleson), un escocès que fa de predicador de l’església protestant. Tots dos somien en arribar i triomfar als Jocs Olímpics de Paris de 1924. La pel·lícula és un fresc meravellós on hi trobem de la banda de Harold Abrahams Cambridge i el seu món, el refectori on mengen professors i alumnes, els patis de les facultats, els costums estudiantils, la roba de l’època o les cançons. I d’altra banda per part de l'Eric Liddel hi trobem l’Escòcia rural, minera i catòlica, la dels turons verds i rostres bruts.

Allò però que em commou més de la pel·lícula és l’esperit que inspira els protagonistes, vèncer per demostrar i demostrar-se llurs ideals. Harold Abrahams vol ser el millor per guanyar sobretot a aquella Anglaterra arcaica que el menysté per jueu. Com a la cançó del film “He’s an English man” , ell vol ser plenament anglès. I quant a l'Eric Liddel les seves confessions i principis religiosos passen per davant o millor dir per damunt de nacionalismes tronats. La imatge de cada cursa on saluda personalment i desitja sort als adversaris fa enveja sana imaginant l’olimpisme actual. Sé que algun lector, amb raó ,em dirà que la pel.lícula no ho conta tot o que està un xic ensucrada, buscant el fotograma bell, l’emoció a la pantalla.

Potser sí. Tanmateix benvingut sigui aquest “sucre“ si escoltant la música de Vangelis de fons em veig corrent al costat de l’Eric, l’Harold, l’Aubrey, el Lindsey per la platja de Saint Andrews camí del Carlston Hotel.

"Citius, altius, fortius“ (Més ràpid, més alt, més fort). Olimpisme pur.