Estimat Nil,

Company d’aprenentatges, t’escric emocionat en aquests temps difícils per a la docència per enviar-te un missatge de disculpa. Saps que el curs passat vaig deixar de ser el teu professor per intentar defensar la qualitat de l’educació des d’un sindicat. Però en nom meu i en el de CCOO Educació de Lleida voldria mostrar-te el nostre malestar per  tu i tots aquells infants i joves que patiu i haureu de patir les retallades en l’educació, així com la Lomce (Llei Wert) i la LEC (Llei educativa catalana). També volem agrair-te, a tu i a tots els estudiants, a les mares i els pares, al personal laboral docent, als professors i professores compromesos, i a tota la comunitat educativa en general, que van participar en la vaga educativa del 24 d’octubre i es van manifestar per una educació de qualitat.

Som conscients que hem de treballar més, molt més i millor. Ja que no hem sabut conscienciar prou  tots els professors i professores, sobretot, i la societat en general, del que està passant. No hem sabut mostrar, per exemple, que la Lomce és una llei imposada i sense consens, excloent i que oblida una de les funcions primordials de l’educació: ser un instrument de compensació que dóna les mateixes oportunitats, sigui quin sigui el teu estatus social. Una llei que oblida l’atenció individualitzada, tan necessària perquè la situació social, familiar i/o econòmica no sigui un element discriminatori ni de risc d’exclusió social. Una llei centralista, sexista i segregadora, que promou la competitivitat i l’individualisme, i menysprea el treball cooperatiu i l’educació integral per formar ciutadans crítics i participatius. Una llei que permetrà la privatització de serveis, posant l’objectiu del benefici econòmic per damunt del bé comú, que afavoreix la religió catòlica, i oblida el fructífer treball de la normalització lingüística a Catalunya.

Ens preocupa especialment  la davallada de la qualitat de l’educació rebuda, però has de saber que ara els professors i professores han de treballar més hores, han d’atendre més alumnes, no poden estar més amb aquells que més ho necessiten i, de vegades, estan abatuts perquè veuen que han de treballar més per menys. I ens preguntem, amb tristesa, quants dels teus companys i companyes es perdran pel camí, per no tenir beques menjador, de transport, de llibres i tots els recursos que per un principi de justícia els pertocaria. Quants científics, escriptors, metges, artistes, ciutadans de bé no brillaran amb tot el seu esplendor per totes aquestes retallades?

No dubtis per això que continuarem lluitant i que intentarem un cop i un altre trobar la resposta, perquè hem acceptat el desafiament per principis i per dignitat, que hem d’avançar cap al repte d’una societat més justa. Per això, des d’aquí, esperem que tothom faci seva aquesta la teva, la meva, la nostra causa, i demano i desitjo amb fermesa la unió de tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa i de la societat en general, per ser fidels a aquest noble ideari d’una educació de qualitat i per a tothom. Per fer que demà sigui millor que avui.

Tan de bo la primavera no tardi a arribar.

Una abraçada del vostre amic i antic professor d’història,

David Taranilla García