Les apostes que feien alguns aquests dies sobre la resposta que donaria Mariano Rajoy no deixaven gaires dubtes del que acabaria passant. El president de l’estat espanyol va comparèixer davant dels mitjans, acceptant algunes preguntes que va contestar com va voler, sense dret a rèplica.
Un líder negat que no sap el què ha de fer en aquets moments. Només li surt del cor menystenir els dos milions tres-cents mil catalans que es van manifestar aquest diumenge i dir que el que han fet no serveix per a res. El que no sap Rajoy és que ahir potser hi va haver, de retruc, molts més partidaris de la causa catalana. I mentrestant el conflicte passarà uns mesos pels jutjats per guanyar temps. Guanyar temps?
Sí, guanyar temps. Mariano Rajoy ja no pensa en el conflicte Catalunya – Espanya, sinó en les properes eleccions. Sap que avui les enquestes li donen una davallada i que Podemos irromp com un cavall de Troya a la política espanyola. Però té una carta que oferir als seus votants abans que marxin, desesperats, a UPyD, la carta de la Unidad de España.
Aquesta Espanya indivisible que el PP ha de defensar per esgarrapar alguns vots, com la jugada mestra final. Recorda a la mentida de l’11M que Aznar i els seus alts càrrecs van intentar subornar als mitjans, a fi de que el PP pogués guanyar les eleccions uns dies després.
L’any 2004 l’estratègia era clara, havia estat ETA: ETA era la causant de tots els mals i a ETA només la podia combatre el PP, que és l’únic que podia garantir mà dura. Amb el PSOE, ETA faria i desfaria com volgués.
L’any 2014, l’estratègia es comença a clarificar: Ha estat Catalunya. Catalunya ha estat la causant de tots els mals i a Catalunya només la pot combatre el PP, que és l’únic que pot oferir mà dura. Amb el PSOE, Catalunya farà i desfarà com vulgui.
El problema és que una cassolada espontània i popular va fer canviar el rumb de la història i el PP va perdre les eleccions. Quina serà la cassolada espontània i popular catalana per fer canviar el rumb de la nostra història?
