Estimat lector,
La frase del títol la sento sovint en polítics i en portaveus de governs i institucions. Per exemple en un context de roda de premsa estan exposant llur punt de vista i acaben dient “- com no pot ser d’altra manera”. I així tanquen el debat i les opcions. Però realment és així? No pot ser d’altra manera? I jo us dic que sí, i tant que pot ser d’una altra manera i cal que sigui d’una altra manera! L’evolució, l ‘avanç, els canvis comencen per fer coses diferents. I quan us diguin el “sempre s’ ha fet així”, mireu que no us vulguin deixar volar o escapçar la idea nova.
Triaré una persona coneguda per tothom que respon a aquest missatge “com no pot ser d’altra manera”, el MHP Pere Aragonès. És un home que difícilment surt d’un guió preestablert, té la virtut de no fer declaracions abruptes, de parlar molt de coses concretes per no entomar allò difícil com és la visió de país, vaja com un bon gendre sempre tocat i posat. Ara! Tan ensopit i insípid com el peix bullit.
Ell respon a aquest manera de fer les coses políticament correctes, acotar bé el cap davant la Caixa o Foment del Treball, ser sostenible i verd i feminista com a esquer de vots, fer embats quixotescos a l’Estat només de paraula i cara la galeria, i es creu el seu paper “com no pot ser d’altra manera”. I aquest comportament tan correcte, tan immaculat, tan polit s’ha estès en la nostra societat. Es tracta de no arriscar, de jugar segur, de no fer relliscades, d’opinar sempre pensant en allò que diran els altres, sempre limitant-nos. I certament no rellisquem però perdem originalitat, personalitat, esdevenim arròs bullit quan podríem ser un arròs d’escamarlans o un arròs de muntanya o un arròs amb bolets. Tenir sabor, cos, aroma, identitat.
Per tant diguin el que us diguin, intenteu pensar, criticar, ser políticament incorrectes, triar l’opció que us diu el cor, sortir dels marges si cal perquè el “com no pot ser d’altra manera» és mentida podrida. Sigueu irreverents.
Per què viure en blanc i negre si podem viure en colors?
