A l’abril, llegia una noticia. «Torrelameu, un municipi de la província de Lleida, impulsa un centre per acollir a addictes a les xarxes socials, a les apostes online i als videojocs». I és que és una realitat. Avui en dia és estrany trobar a algú que no tingui, com a mínim, un mòbil amb Internet. Vas pel carrer i moltíssima gent va mirant el mòbil. Jo mateixa molts cops. I ho trobem normal. Però si ens paréssim a pensar quantes hores ens deixem mirant la pantalla, segurament ens esgarrifaríem. Fet, que em fa pensar i plantejar coses. I és que, tot aquell temps que invertim al món virtual, és temps que deixem d’invertir en persones que ens importen, en aficions o en fer allò que tenim pendent. O, el que es podria resumir també en: temps que estem perdent per fer vida al món real, en temps present.
