La columna

La columna

Construir un relat modern

24-12-2015
 Construir un relat modern

És lògica l'agitació política després d’una setmana en la qual sembla que estem en trànsit de girar pàgina al bipartidisme que ha governat Espanya amb el relat que es va escriure després de la Constitució de 1978. Quatre forces es reparteixen el pastís principal dels escons del Congrés. Caldrà pactar no només pensant en l'interès dels partits, sinó en com sostenir el ritme de l'Estat de benestar que oficialment està perdent els recursos necessaris perquè perduri només uns anys.

He rellegit la conferència de José Ortega i Gasset al maig de 1914 al teatre de la Comèdia de Madrid. Es titula Vieja i nueva política. Les circumstàncies són molt diferents però aquell pressentiment de canvis que es palpaven tres mesos abans que esclatés la Gran Guerra a Europa fa que aspectes centrals d'aquell parlament siguin vigents avui.

No n'hi ha prou que unes idees, deia Ortega, passin galopant per uns caps sinó que és menester que socialment es realitzin i, per a això, que es posin resoltament al seu servei les energies més decidides d'amplis sectors socials.

La política, ve a dir Ortega, no pot estar lluny de la societat a la qual serveix, no ha de ser el patrimoni d'uns quants que s'oblidin dels interessos de la majoria en nom de no se sap ben quins privilegis institucionals o de partit.

L'Espanya oficial, contínua el filòsof, “consiste en una especie de partidos fantasma que defienden los fantasmas de unas ides y que, apoyados por las sombras de unos periódicos, hacen marchar unos ministerios de alucinación”. Això es va dir fa 101 anys i sembla que la conferència s'hagués pronunciat ahir.

No hi ha nova o vella política sinó política ben o mal gestionada d'acord amb les idees mestres que hagin estat validades en les urnes. La política no és simulacre ni fantasies dels xerraires que es queixen des de pantalles que creen audiències milionàries. Pensi com un talp i xerri com una cotorra i ja veurà com se li obren tots els camins, deia un personatge galdós a Mendizábal, en Episodios Nacionales.

La política no s'esgota mai i sempre atreu l'interès dels ciutadans. No es tracta de prescindir d'ella sinó de dotar-la de relats moderns que garanteixin les llibertats, el progrés, la convivència i la pau social. Es precisa un ampli pacte, amb una Constitució nova o reformada, que ampliï l'espectre de responsabilitats amb la rutinària rendició de comptes, la accountability dels anglosaxons. Pot ser el punt d'inflexió per, una vegada més, intentar fer política des de la civilitat, el respecte a l'altre i la revisió a fons dels desgreuges cap a un Estat que fa segles que pensa que Madrid és l'únic centre de l'univers hispànic.

Lluis Foix
Llicenciat en Periodisme i Dret. Exdirector de La Vanguardia i especialista en política internacional

Agenda

novembre

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30