Que aquestes són unes eleccions diferents no ho dubta ningú. Noves coalicions, nomenclatures i cares renovades en un referèndum amb el futur del país en joc.
Però la campanya que hem vist durant aquesta primera setmana electoral no es diferencia gaire de les anteriors. Els argumentaris d’uns i altres xoquen als diferents debats que es van donant, en comptagotes, als mitjans del país. La tònica és parlar i no escoltar, xafar l’argumentari del rival i rebatre amb el leitmotiv del partit fins a les darreres conseqüències. Això no ajuda a esvair els dubtes d’un gruix de població que, a hores d’ara, és possible que no tingui algunes coses clares. Quedaríem fora d’Europa? Uns diuen que sí, altres que no. Cal ser a Europa? Uns diuen que sí, altres que no. Estan garantides les pensions? Uns diuen que sí, altres que no. Seríem més rics? Uns diuen que sí, altres que no. Això, creguin-me, no ajuda a posicionar-se.
Xavier Sala-i-Martín deia fa uns dies que estaria disposat a fer un debat acadèmic amb Luis Garicano, economista de Ciutadans, sobre temes econòmics. Sense política. La veritat, la realitat i números acadèmics i contrastants per altres economistes damunt de la taula. I després debatem, si s’escau. Hi podria participar Josep Borrell, que acaba de publicar «Las cuentas y los cuentos de la independencia», llibre on desmenteix els números de Sala-i-Martin a “És l’hora dels adéus”. Gemma Calvet reblava el clau proposant que aquests debats acadèmics fossin per temàtiques: Europa, polítiques socials, energia, alimentació, etc.
Falten debats tècnics sobre els efectes que podria tenir una Catalunya independent. Els debats polítics ja ens els coneixem.
