La columna

La columna

E puor si muove

04-12-2018
E puor si muove

Aquesta frase que traduïda al català vol dir “i tanmateix es mou“, s’ha atribuït històricament al científic Galileo Galilei. Fou pronunciada després que abjurés per força davant un tribunal inquisidor eclesiàstic, de la seva visió heliocèntrica del món, o ras i curt, que la terra no era el centre de l’univers sinó que girava a l’entorn del Sol.

Sovint des de la modèstia i la humilitat més grossa, la dic mentalment tot veient el món de dogmes on vivim. Un món on hi ha també inquisidors per tot arreu vetllant com guardians de la fe. Aniré a exemples per baixar al terreny de joc i fer-me entenedor. Un dogma clar és la Unitat d'Espanya per damunt de valors cívics i socials, drets i llibertats. Aquí fins i tot trobem els esmentats guardians de la fe en tribunals que amb litúrgies indesxifrables, endogàmies inconfessables i llenguatge inintel·ligible, defensem més enllà del dret aquest principi de part i castiguen als Galileos de torn. Un altre exemple dogmàtic és la defensa acrítica del capitalisme com a mal menor i la ridiculització dels sistemes o opcions que proposen superar-lo i quan no es pot, ridiculitzar-los, fagocitar-los o corrompre’ls comprant la forma i no el fons. Penso en la banalització de l’ecologia o de les ONGs. Així paguem per les bosses de plàstic, fem jornades per parlar de l‘emigració i per contra, la indústria del plàstic i del residu fa grans negocis i els d'Open Arms són tractats com pirates del mar.

De vegades aquest cinisme fa molt de mal i vergonya com passa ara amb l'Aràbia Saudí. El dogma del diner com a fi i no com a mitjà per intercanviar serveis i prestacions de comerç just i honest és ja vigent arreu i embruta el món d’avui. Però tenim tossudes realitats emergents trucant a la porta com un feminisme puixant, comunitats nacionals inclusives davant la fallida dels Estats mononacionals, una immigració que ve i assalta les fortaleses dels països benestants o un món plastificat de residus.

Caldran molts Tribunals Inquisidors, exèrcits, policies, lleis, mass media, Leviatans, lobbys i tanmateix tot es mourà i les realitats s’imposaran a les veritats autoritàries, als dogmes. Res és per sempre. Galileo Galilei passà a la història i dels botxins no en queda ni el record del seu nom, solament la ignomínia del judici.

Dogmes versus realitats, aquesta és la qüestió.               

Carmel Aran
Una veu com la vostra

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31