La frase ‘on entra el comerç no entren les bales’, s’atribueix al francès Federico Bastiat (economista, escriptor, legislador i defensor del lliure comerç), segons el qual els acords comercials internacionals entre els Estats participants creen confiança que ajuda a prevenir la guerra. Un argument ara esgrimit per criticar les actituds defensives d’alguns països assetjats (Cuba, Veneçuela, Corea del Nord, Bielorrúsia, Iran, etc), tot i que el comerç entre enemics (aparents o no) ja es dóna en base a la ‘realpolitik’ (vist en el comerç entre l’Espanya franquista i el bloc soviètic, els EUA i la Xina, Occident i part del món àrab amb Israel tot i criticar el seu bel·licisme, etc). Però també es diu que primer han d’haver bales (que també són ‘mercaderia’) i no hi ha negoci sense enemics, vist que la guerra i el comerç d’armes és un dels ‘negocis’ més lucratius del món, tot i que no aporta solucions a crisis com la pandèmia del Covid-19 i catàstrofes mediambientals.
Llavors l’economia és el motor de la història, i és cert que de vegades el comerç i la integració econòmica poden promoure la pau i la llibertat, fins que deixa de ser un comerç just i esdevé en abús de poder, rapinya i quan la inversió esdevé en especulació. Però, amb tot, continua la cerca de la independència de prou països per alliberar-se d’intervencionismes i submissió a mandats estrangers imperialistes i construir models econòmics on el comerç i la inversió no han de ser ni demonitzats ni tampoc fins en sí mateixos, sinó eines de desenvolupament sustentable i solidari davant la usura i el real motiu de totes les guerres: la cobdícia.
