El conflicte és consubstancial amb la naturalesa humana i des de sempre la humanitat ha viscut immersa en conflictes: entre països, veïns, grups culturals, socials i religiosos diversos. També entre famílies i dins els membres de la pròpia família.

El conflicte ha existit des de sempre, ha estat representat en totes les cultures per l’art (visual i escrit), per mites, llegendes i una infinitat d’assajos científics que expliquen que els conflictes socials són inherents i necessaris per a tota la societat. A més són el motor de la creació, transformació i evolució d’aquesta.

No hi ha una resposta única, ni tampoc una disciplina que expliqui tot el fenomen universal del conflicte i la violència. Un breu recorregut transversal per diferents ciències (biologia, història, psicologia, sociologia, antropologia, pensament psicosocial, neurologia, filosofia, etc.) ens poden ajudar a entendre que conflicte i violència són dos fenòmens diferents. Que un i altre no van necessàriament junts. Que els conflictes es poden resoldre sense violència. Que de violències, n’hi ha de moltes menes: físiques, psicològiques, i també estructurals, del sistema i de l’estat.

En tot tipus de violència, l’actor principal, normalment és el que té més força davant el més dèbil, ja sigui perquè té més força física, una arma a la mà, el poder de dictar ordres o l’estat quan els seus legítims representants abusen del monopoli de la força atorgada.

Permeteu-me que comparteixi unes frases d’eminents pensadors per emmarcar el concepte de la violència i del seu abast:

– «L’home va néixer en la barbàrie, quan matar el seu semblant era una condició normal de l’existència. Se li va atorgar una consciència. I ara ha arribat el dia, on la violència vers un altre ésser humà, ha d’esdevenir tan detestable com menjar la carn de l’altre.» Martin Luther King

– «La violència és la por als ideals dels altres.» Gandhi

– «L’afany de poder és la passió humana més violenta.» Bertand Russell

– «La violència és l’últim recurs de l’incompetent.» Isaac Asimov

– «Cercar la unanimitat amb violència és una tasca estèril.» Pío Baroja

– «La violència mai resol els conflictes, ni tan sols disminueix les seves conseqüències dramàtiques.» Joan Pau II

La meva conclusió és que hem d’acceptar el conflicte com una realitat biològica i social de la nostra espècie, però que no ha de malmetre les relacions socials. Per aquesta raó, hem de foragitar tot instint de violència, sigui física, psicològica o estructural, si volem viure en pau.

El professor Antoni Bolinches en el seu llibre La revolució humanista diu que: «Sabem que som egoistes, intel·ligents, porucs, agressius, bondadosos, malvats i sociables, tot això en distinta proporció. Sabem també, que tenim necessitats de pertinença i valoració, i comencem a intuir que podem ser prou creatius per implicar-nos en processos de perfeccionament que ens permetin harmonitzar components tan heterogenis».

L’oportunitat d’una convivència reeixida vindrà si avancem, com nans, a les espatlles dels gegants de la No-violència: Gandhi, Lanza del Vasto, Luther King i Mandela que diuen: «La No-violència és una proposta compartida per totes les tradicions religioses, espirituals i humanístiques que aspiren a l’amor, la pau o la convivència entre les persones. És una idea que primer cal comprendre i integrar. Com sol passar amb les idees religioses, la no-violència s’entén sovint just a l’inrevés, com una invitació a la passivitat, a la feblesa, a la fragmentació… Ben al contrari, és una idea que, després d’entendre, cal practicar, d’infinites maneres i en tots els àmbits de la vida: el matrimoni, la família, la comunitat, la feina, la política…».