El camp europeu torna a viure moments convulsos amb les mobilitzacions arreu dels seus agricultors i ramaders, que s’han estès fins a casa nostra. Aquestes són reflex dels canvis que viu el sector en un context d’amenaces relacionades amb la inestabilitat geopolítica, l’increment de preus, la competència global i la crisi climàtica, als quals cal afegir-hi una burocratització excessiva, que la Comissió Europea ja ha promès reduir, a més de flexibilitzar el Pacte Verd per fer-lo més assumible.
I és que, malgrat la necessitat de revisar-la, la Política Agrícola Comuna (PAC) suposa un pilar fonamental de la UE que ha permès afrontar conjuntament els reptes del sector primari entre Estats, que no viuen aïlladament, i han de cooperar davant els desafiaments globals. Per això, ni el negacionisme climàtic i ambiental ni l’activisme antieuropeu, dels quals fan gala algunes formacions polítiques, mai no salvaran el camp, ans al contrari, contribuiran a agonitzar els seus mals. Bé que ho saben els nostres pagesos i pageses.
Ells i elles són els que fan possible la conservació de la natura amb el seu treball continu, perquè sense activitat al camp no es preserven els valors de la terra. Per això, l’ecologia i l’agricultura han d’anar plegats en aquesta lluita. És necessari també que la Comissió Europea, el Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació i la Generalitat col·laborin estretament en l’exercici de les seves competències.
De fet, l’agricultura forma part de l’anomenada Autonomia Estratègica Oberta per garantir la seguretat alimentària, que se suma a matèries com l’energia i la defensa. En aquest sentit, Espanya, potència exportadora, ha estat pionera en reclamar l’aplicació de les clàusules mirall perquè tercers països compleixin amb els acords de reciprocitat.
Mai com fins ara s’havien mobilitzat tants recursos públics de l’Estat en favor del sector primari. A Catalunya, el Ministeri ha pagat 82 milions d’euros en ajuts a 38.300 agricultors i ramaders, amb una aportació suplementària de 48 milions d’euros per a les assegurances agràries, com ha detallat el ministre Luís Planas en seu parlamentària.
Els ajuts als ramaders de Lleida suposen el 35% català, en un any, el 2023, de subvencions per sequera destinades també als productors de fruita, cereal, arròs i tomàquets i per l’increment de preus dels fertilitzants. Si bé ha reduït el nombre d’explotacions, Lleida ha augmentat el nombre d’assalariats un 14 % en quatre anys.
A més, l’Estat inverteix 140 milions d’euros en les vuit obres de modernització dels regadius, una aposta nuclear del Ministeri per a la sostenibilitat, la rentabilitat i el futur del sector. De fet, la transició ecològica va aparellada a una transició agrícola basada en un sistema de producció sostenible, modernitzat i digitalitzat, que faciliti els tràmits burocràtics, com reclama el sector, i afavoreixi la rentabilitat de les explotacions agrícoles i ramaderes.
Va en aquest sentit el reforç de la Llei de Cadena Alimentària, anunciat pel president Pedro Sánchez, per garantir un preu just, que iguali o superi els costos de producció, així com la creació d’un grup de treball per a la simplificació administrativa amb les comunitats autònomes i la implementació d’una estratègia integrada de digitalització i de formació que faciliti el relleu generacional.
El govern central vol impulsar, a més, una Llei d’Agricultura Familiar per modernitzar un marc normatiu que assenti les bases de futur de l’agricultura familiar i professional. Aquestes mesures se sumen, entre d’altres, al ajuts a les contractacions d’assegurances agràries i el manteniment dels mòduls de l’IRPF així com de les bonificacions sobre els hidrocarburs d’ús agrícola, a diferència d’altres països de l’entorn. Són les que, entre d’altres, ens han de permetre garantir un futur per al camp i per als que s’hi dediquen.
Amador Marqués Atés
Diputat per Lleida al Congrés i vocal del grup socialista a la Comissió d’Agricultura, Pesca i Alimentació
