Durant les festes de Nadal sempre he anat a veure alguna representació típica d’aquestes dates: els Pastorets, algun pessebre vivent, el conte de Nadal de Dickens, aquest any he vist una història diferent, un descobriment per a mi: Artaban, el quart Rei mag. Un grup de nens i nenes d’Albatàrrec han representat una adaptació lliure de «The Other wise Man», un conte escrit a finals del segle XIX per un teòleg americà, narració que jo desconeixia. Després de regirar una mica per la xarxa, sembla ser que hi ha una llegenda russa i un conte americà, una mica diferents però fet i fet amb un fons ben similar.
Sempre havia cregut que hi havia tres reis mags! (evidentment fruit de la meva educació cristiana i d’aquesta tradició que cada 5 de gener celebrem en la nit de Reis) I després de tants anys descobreixo una llegenda que diu que Melcior, Gaspar i Baltasar no van esperar a Artaban en el punt on s’havien de trobar i aquest quart rei, savi o astròleg va fer el viatge a Betlem tot sol. Les dues versions que he trobat, la russa i l’americana, i el conte representat a Albatàrec, descriuen a Artaban com un home solidari, inquiet, preocupat pels altres i molt atent a tot allò que anava passant al seu voltant. Durant el camí, seguint als seus amics i guiat per l’estel d’orient, es va anar trobant diferents causes amb les que s’entretenia. En una d’elles, quan arriba a Judea, troba als soldats d’Herodes matant infants, per salvar la vida de les criatures, intenta comprar als soldats amb pedres precioses per la qual cosa l’empresonen. Tardarà trenta anys a conèixer Jesús i fer-li saber que no va poder arribar a adorar-lo en el seu naixement, tal i com s’havia compromès, però Jesús el beneeix i li reconeix totes les bones obres que havia fet al llarg de la seva vida.
De tornada a casa, després de veure la representació, recordava com de petita vivia amb la il·lusió de que els reis arribarien amb algun regal per a mi i pensava que els meus pares s’asseguraven uns quants dies de bon comportament alimentant la il·lusió d’aquesta nit màgica. Immersa en aquests records d’infància em va envair el dubte. I si aquest rei hagués existit de veritat? I si la tradició, la religió o aquests fils que maneguen el nostre destí haguessin mantingut a Artaban en el nostre imaginari? Qui va decidir que fossin tres i no quatre o dos o dotze reis mags? I per què?
No en tinc ni idea, no ho sé. Ho podria investigar i trobaria raons, estudis religiosos,… Però no ho he fet, només m’he dedicat a imaginar i a construir la meva pròpia teoria, he arribat a la conclusió que aquest rei només serviria per justificar allò que sovint no veiem o no volem veure. Estic segura que tots coneixem algun rei mag Artaban, un Artaban que lluita diàriament per ajudar als que hi ha al seu voltant, que s’atura per ajudar a algú que ho necessita i que fins i tot rep un càstig quan ho fa, algú que es distreu en el seu camí perquè es dedica a mirar al seu voltant, preocupar-se’n i ocupar-se’n perdent fins i tot l’objectiu inicial del seu destí. No em digueu que no en coneixeu cap!
Artaban existeix, n’estic segura! però quan era petita no l’hagués volgut triar mai, no li hagués escrit mai, només perquè no va arribar mai! En canvi ara desitjaria trobar-me’l cada cop que tinc un problema, cada cop que caic, cada cop que veig o visc una injustícia, desitjaria trobar-me’l i que s’aturés en el seu camí per ajudar-me. Desitjaria que tots els dies i totes les nits tinguessin màgia per a mi i per a tothom.
