Avui l'article m'hauria de fluir perquè vinc d'assistir a una lliçó magistral del jove arquitecte i divulgador d'art Miquel del Pozo. I encara em dura la hipnosi de la sessió.

Tot comença amb el magnífic quadre de Botticelli "El Naixement de Venus", exposat sobre aquest article. Enlluernats encara per la bellesa de la Venus al bell mig de la pintura, en Miquel de Pozo ens dissecciona el quadre. D'entrada en destaca que el mite de Venus neix de l'escuma del mar i que la petxina li fa de vaixell cap a la terra on una jove nimfa Primavera l'espera per acollir-la. A l'esquerra Zèfir, déu del vent, bufa l'embarcació-petxina i al mateix temps fa onejar els cabells d'or de Venus, filigranes de Botticelli. Ella té una actitud púdica i tracta amb les mans de tapar-se els pits i amb la cabellera el sexe, l'efecte és, però el contrari, erotisme pur, potser perquè s'està pintant un nu femení després de segles i segles.

I llavors el conferenciant ens trasllada a Marcel Proust, a "la Recherche" (la seva obra cabdal), on el protagonista Swan compara una jove amb qui festeja amb la Venus de Botticelli. I fins i tot, Miquel del Pozo va més enllà, i tot seguit a la pantalla de la sala apareix la icònica escena de l'Úrsula Andress sortint de l'aigua i fent de primera noia Bond. Silenci a la sala. L'Úrsula Andress és la Venus del Naixement! Tothom se n'adona. Ian Fleming, l'autor, al llibre va escriure que la noia Bond sortia d'esquena i nua i que l'agent 007 no podrà evitar, bocabadat com nosaltres, recordar la deessa botticelliana.

Segueix la sessió i el conferenciant ens explica que el Re-naixement (tornar a Re-néixer, anar a les arrels de la cultura grega i romana) en el camp de l'arquitectura i escultura tindrà models tangibles com construccions, estàtues però la pintura, per contra no tindrà res tangible, no hi ha quadres, ni frescos. Aleshores els artistes què fan? Doncs anar als textos, a les descripcions que es van deixar els clàssics, i RE- NEIXER des de la paraula. Aquí el mèrit és majúscul. Llegirà a Sèneca, a Ovidi, a coetanis de Botticelli com Vassari i Leonardo da Vinci. I alhora ens mostrarà dos quadres més de Botticelli "La primavera" i "La calúmnia". Descobrirem que tot allò pintat guarda relació amb mites, que res és balder ni sobrer, que cada imatge té un missatge i un sentit, amor carnal, amor romàntic, amor de Déu. I una galeria de personatges com Zèfir, Clonis que esdevindrà Flora, Venus, les Tres Gràcies, Mercuri, els Mèdecis, les flors, les flames, el moviment que s'expressa en el vent. Tantes impressions m'enlairen tant que em passa com a Stendhal quan visità Florència. Tanta bellesa i art costa de pair, produeix un desequilibri plaent, vertigen, ganes de capir-ho tot, et supera. Meravellós Renaixement!

Finalment per aterrar de nou, el conferenciant ens ofereix un xic de mundanitat. Així sabrem que el model de Venus segurament prové de la jove Simonetta Vespucci, dona de Marco Vespucci, fill d'Americo Vespucci (aquell qui donà nom a Amèrica). Aquesta jove trasbalsà Florència amb la seva bellesa segons conten les cròniques. Morí jove, als 23 anys. Tanmateix, Botticelli l'ha fet immortal, bella i eterna! L'Úrsula de Florència.