El centre de l’univers és el Pla d’Urgell. No ho diu la ciència, sinó que ho ha afirmat en incomptables ocasions l’escriptor i activista futbolísticocultural Llorenç Bonet, a qui manllevarem l’estima astronòmica a la comarca. Per contra, resulta que aquesta comarca fèrtil i nuclear és plena de persones amb una manca d’autoestima que s’ha aconseguit estendre per totes les comarques lleidatanes. El Pla és la zona zero del talent i, al mateix temps, el motor que aconsegueix destruir-lo.
La setmana passada el xef Joel Castanyé rebia la segona Estrella Michelin i s’acostava una mica més al nucli selecte dels grans cuiners catalans que han conquerit la gastronomia mundial. Si el posem en una llista juntament amb els Adrià o els Roca, el mollerussenc excel·leix en un aspecte que el fa únic i irrepetible respecte a la resta. La base dels seus plats és el Pla d’Urgell. La fruita, el paisatge i les persones de la comarca volguda són els ingredients elementals de la seva proposta gastronòmica. Amb un discurs de defensa aferrissada de tots aquests valors nostrats resulta que Castanyé ha aconseguit enlluernar a mig món. En canvi, al seu municipi encara no se l’ha homenatjat com cal. O és que si no assoleix la tercera estrella no serà suficient per mostrar el reconeixement i l’orgull de la seva població?
La llista de plaurgellencs que brillen és extensa. La millor poetessa de les lletres catalanes, Maria-Mercè Marçal, és nostra, encara que per alguns el premi que duu el seu nom sigui un motiu de disputa política. Gaudim d’una estrella televisiva com Carles Porta, periodista reconvertit en showman criminal que també és nascut a la riba de l’estany. El certamen teatral més important del sud d’Europa, FiraTàrrega, el dirigeix l’incansable Anna Giribet, de Vilanova de Bellpuig. En l’àmbit esportiu trobem cracs com les germanes Porta, Josep Maria Fusté, Bojan Krkić, Ares Lahoz, Albert Folguera o Mercè Petit. També tenim modistes com Estanislao, músics com Marc Marzenit, cineastes com Ramon Monfà o experts en noves tecnologies com els joves i multipremiats Robotech.
Fa uns mesos, el músic David Carabén es lamentava en una conferència a Lleida promoguda per la Fundació Horitzons 2050 que a Catalunya ens falta definir els nostres herois. Deia que el motiu principal és aquesta actitud de perdedors que hem adoptat històricament. Si canvies ‘Catalunya’ per ‘Pla d’Urgell’, el resultat de l’equació és el mateix. Cal aprofitar l’excusa Castanyé per començar a configurar un cànon d’herois comarcals que permetin fixar una identitat perseguida des del 1988 i encara no resolta. Amb el canvi de blau convergent a groc republicà, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha adoptat la marca ‘Autèntics’ per referir-se a l’actitud dels seus habitants. L’adjectiu és encertat i convé bombardejar tot el globus terraqüi amb aquesta autenticitat. Ja ha quedat palès que es tenen les persones i les raons per fer-ho.
