Finalment, i sense avisar fins a l’últim moment, els borbons van visitar aquest dilluns Catalunya com a part de la gira a Espanya per rentar la seva imatge. Allà a Catalunya no són benvinguts, especialment a partir del referèndum de l’1 d’octubre on hi va haver repressió i el rei es va encarregar d’avalar-la sense més. No cal dir que aquesta visita va estar envoltada d’unes molt àmplies mesures de seguretat per a ells, és clar.
A Madrid un jutge imposa el 100% dels serveis mínims per als metges residents. Es va oblidar tot el que va passar amb la Covid-19 i es torna a utilitzar als metges com rucs de càrrega. Una demostració més que aquests aplaudiments eren falsos. Igual que quan veig a un antic amic pel carrer i em fa una abraçada, falsa també perquè avui dia no tenim relació ni compartim res. A què ve tanta flamenqueria?
Novament apareix el caos a l’atenció primària. Els metges asseguren que el volum de treball és demencial.
Un nou incendi a Lepe (Huelva) en els assentaments de temporers ha passat en aquests dies. Cada vegada hi ha més coses rares en l’ambient social. Tants incendis, i alguns ocorren només en un lapse entre ells de 24 hores, només s’explica amb la mala intenció de voler fer fora els emigrants un cop acabada la campanya de recol·lecció. A la gent per tot arreu se l’està tractant molt malament.
Pel que fa als números d’infectats actuals per la Covid-19 no estan gens clars. La informació que arriba alguns ens temem que no és exacta, potser ni ho va ser abans tampoc. Ens arriba diàriament un autèntic ball de xifres.
Hi ha una sèrie d’entramats darrere de tot això de la Pandèmia. La Covid-19 ha servit realment d’accelerador del procés de concentració de capital, igualment s’haguera arribat aquí però molt més a poc a poc. La pandèmia ha imprès velocitat. Per comentar un cas, hi ha hagut empreses que han guanyat en tres mesos de pandèmia quatre mil milions de dòlars. Eric Yuan, empresari xinès-nord-americà i fundador de Zoom Vídeo Communications, apareix a partir de la pandèmia de la Covid-19 en la llista de les persones més riques del món. Molts d’ells en la mateixa, i la paraula crisi no entra en el seu vocabulari.
S’està instal·lant en l’atmosfera social un autoritarisme intangible, immanent i anònim. No ho podem veure, però està per tot arreu.
Les guerres s’han acrescut, els conflictes armats continuen la seva expansió, encara que no es parli ara res d’ells. Aprofitant la confusió del moment aquests conflictes de guerra i paramilitars continuen la seva ofensiva a punts d’Amèrica llatina, orient mitjà Àfrica i Àsia.
Els dispositius de vigilància d’alta tecnologia s’han instal·lat en la vida pública, és a dir militaritzar sense militars, amb l’excusa d’evitar nous contagis, el que realment no es fa.
La pandèmia del coronavirus i altres que seguiran són mecanismes de neteja social que afecten com veiem a les capes més desfavorides, en suma.
El positiu de tot això és que estem assistint a la caiguda total d’un sistema i a poc a poc la gent anirà prenent consciència de moltes coses i s’intentaran noves formes de producció, de relació i com una nova cèl·lula o espècie un món diferent s’anirà obrint pas. Tal és així la vida, l’evolució.
Jesús Antonio Fernández Olmedo
Columnista i autor dels llibres ‘Crónicas de Un Viajero’ i ‘El Nuevo Buscador’
