La columna

La columna

El sentit de les vacances... El retorn a les tasques habituals

08-09-2020
El sentit de les vacances... El retorn a les tasques habituals

Gairebé tothom, treballi o no, espera i anhela passar un temps de vacances, especialment d'estiu. I els que no les hi poden permetre, per la raó que sigui, generalment econòmica, no deixen per això de desitjar-les. Com que el desig és «lliure», encara que no ho sigui la necessitat. I és en la necessitat de fer vacances, que tanta gent diu tenir, on crec que tot cap.

Es parla de necessitar un temps lliure (vacacional) per a descansar, esplaiar-se, desconnectar, gaudir de la naturalesa, la platja o la muntanya, viatjar, conèixer gent, països, cultures, descobrir altres maneres de viure, costums, històries, llengües, paisatges, etc. Distanciar-se, encara que per a alguns sols sigui mentalment, de la rutina diària, responsabilitats, obligacions laborals. I els que tenen família, mirar de viure-la amb un tarannà, actitud i ànim més distesos, lúdics i festius. En altres paraules, recrear-se junts en un temps on ningú hagi de córrer o tenir pressa per res. Encara que a un li pugui agradar fer recorreguts pel seu compte, amb parella o grup. Que és tota una altra cosa.

Tornant a la necessitat de passar un període de vacances (llarg o no prou, curt o potser massa), es pot entendre que en acabar-les, un torni satisfet i refet a les seves tasques habituals i ordinàries. Amb més força per a seguir, o molt frustrat i cansat, segons que les seves expectatives de passar-s'ho bé durant les vacances hagin respost (o no) a l'objectiu i finalitat que perseguia: reposar, relaxar-se, calmar el seu món interior, retrobar l'equilibri vital que buscava sense haver de sofrir moltes cues en les carreteres, llargues esperes, retards o cancel·lacions de vols en els aeroports, massa estona en les estacions de tren o a qualsevol altre mitjà de transport públic. En fi, no pagar un preu massa alt en cap sentit. I poder tornar a casa tenint una cosa més clara que el que de veritat compta és saber destriar el desig de la necessitat i reconèixer que en realitat les vacances més que un temps 'guanyat' per a perdre's en distraccions, diversions i entreteniments de tota mena, és un estat mental que dóna pas a una sort de pausa existencial, a manera de parèntesi que s'obre en el que som i es tanca (sovint en fals) en el que fem.

En aquest punt crec que la millor pregunta que un es podria fer abans de començar les vacances és: «Per què necessito fer vacances?» I la resposta més adequada tal vegada seria: «Per res». La qual, paradoxalment, donaria més sentit al seu descans vacacional. És clar que per a arribar a aquesta conclusió cal partir de la consciència tranquil·la i alhora inquieta que potser no hi ha res més difícil que estar-se sense fer res, encara que hi hagi bastantes persones que és justament això el que volen al llarg de les vacances i omplir així els seus dies d'oci i temps lliure.
Davant, però, la impossibilitat pràctica de no fer res, un podria dir-se: «És igual!», i posar-se a fer coses, a estar més i més actiu, fins al punt de lliscar pel pendent d'una hiperactivitat desassenyada i trivial, buscant sensacions noves, com més fortes i intenses millor. I el repòs físic i psíquic que el seu cos i ment necessitaven llavors naufraga en una mar agitada per l'afició i el delit de tenir vivències úniques i inoblidables... que no es voldrà callar.

Naturalment que cadascun és lliure de fer les vacances que més li vinguin de gust. Que després se senti millor aconsegueixo mateix per com les ha passat i quin contingut personal ha tret, si li han enriquit per dins o li ha quedat el regust aspre d'una fatiga empobridora que preferiria no explicar, dependrà en gran manera de la importància i valor que doni al plaer dels sentits i centri o no totes les seves experiències al voltant d'aquell. Talment les vacances fossin sol i sobretot una invitació a deixar-se anar, a alliberar-se de preocupacions i deures.

Bastant comprensible, ben mirat. Ara bé, també caldria ser assenyats i realistes per a admetre que les vacances, per bones i necessàries que siguin, no resolen res. I en alguns casos, fins i tot, poden complicar la vida, en el sentit que un confongui desentendre's i desatendre les servituds sovint carregoses i estressants que comporta viure en societat amb «passar» completament del que passa en el món. Encara que, en el fons, ningú pot desconnectar del tot del món, excepte sortint... per sempre.

Així, el repòs que un obtingui en els dies vacacionals tant el pot portar a tornar al treball (si té), a l'estudi, a l'ocupació o el negoci que sigui, amb renovades forces i positiva energia, com a preguntar-se si el repòs desitjat no li haurà fet veure's a si mateix d'una manera diferent de com creia ser i se li obri la porta a una crisi existencial que li faci replantejar tota la seva vida fins ara. Tanmateix hauria passat per un procés –inesperat– de transformació personal, sortint de vacances sent un –el de «sempre»– i tornant sent un «un altre» encara per a conèixer. Un canvi radical que no podrà atribuir a res específic, a cap causa clara i concreta. Intuirà, així i tot, que ja no podrà continuar més creient-se igual a si mateix en tot. Això és viure instal·lat en un sentit d'identitat fix i segur, per variades i diverses que siguin les seves experiències.
Haurà estat tal vegada el silenci i la solitud en què reposava el seu repòs vacacional (valgui la redundància) la font de tal remoguda interior? Aquesta podria ser una hipòtesi admissible, si bé el silenci i la solitud per si sol no canvien res ni ningú (ni falta que els fa) si no hi ha una profunda vivència humana en la seva sí. La qual, serà més o menys fecunda o més aviat estèril, segons que un s'hagi fet afortunat eco en les entranyes de la seva ser, o simplement l'hagi pres com una «necessitat» que no interpel·la ni qüestiona cap aspecte de la seva vida. I sense fer-se cap problema. Seguint amb una visió acrítica i superficial de si mateix i del món.

Comptat i debatut, fer vacances no és una cosa que un pugui prendre's a la lleugera per molt lleuger de roba que vagi.

Àmbit Maria Corral

Agenda

març

dl dt dc dj dv ds dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31