La columna
El sentit de l'existència
Al llarg de la nostra vida, molts l'hem dedicat a la tasca crematística, dignament exercida mitjançant una activitat laboral, professional o empresarial, sempre intentant acumular una mica de riquesa per a guanyar en seguretat en aquest sistema en el qual ens ha tocat viure i sobreviure. Alguns tenim la sort, a més, de gaudir exercint la nostra activitat.
Permeteu-me iniciar aquest espai de reflexió amb una cita de l'escriptor Mark Twain (Estats Units, 1835-1910): «Els dos dies més importants de la teva vida són el dia en què neixes i el dia en què descobreixes perquè.»
Aquesta manifestació de l'escriptor Twain es fa una cita ineludible per a la nostra ment. Segur que hi haurà infinits enfocaments segons la cultura, les creences, les vivències... que cada persona hagi interioritzat al llarg de la seva vida.
Una altra frase que també considero important per a acompanyar a aquest elenc d'idees, és la cita d'Adam Smith (el Regne Unit, 1723-1790), el pare professional de tots els que ens dediquem a l'economia: «Cap societat pot prosperar i ser feliç si la majoria dels seus membres són pobres i desgraciats».
Em vénen a la ment moments «d'havers» en els quals per descomptat quedaria justificat el perquè de viure, sobretot moments feliços viscuts personalment, familiarment i professionalment: haver donat la vida als nostres fills i filles, haver assaborit l'amor, haver pogut ajudar a altres persones, haver fet amics fantàstics, en definitiva haver pogut exercitar la felicitat i compartir-la amb els altres.
Un altre enfocament possible seria plantejar-nos: per què hem arribat a néixer? Bé, la resposta a aquesta qüestió, segons les creences de cada persona, es podria concretar en dues: l'atzar o la voluntat divina.
Quant a la defensa de l'existència, penso que han estat molt importants les aportacions del corrent filosòfic del Realisme Existencial iniciat i desenvolupat pel doctor Alfred Rubio de Castarlenas (Barcelona, 1919-1996), al qual vaig tenir el plaer de conèixer personalment.
Una definició de Realisme Existencial que apareix en diversos documents és la següent: «El punt de partida consisteix en el fet que cada persona assaboreixi el senzill fet d'estar existint, i senti la sorpresa de saber que existeix, podent no haver existit. Aquesta sorpresa d'existir llavors pot provocar una onada de goig d'haver pogut no ser i no obstant això, estar sent.»
La conclusió és que existim i hem d'assaborir aquest fet. Com?:
- Disminuint el nivell de dissonància cognitiva que hem anat acumulant en la nostra vida, incorporant al nostre etern present les paraules d'Adam Smith.
- Gaudint del record d'allò que hem sigut.
- Il·lusionant-nos amb tot allò que encara podem arribar a fer.
Us agrairia que continuéssiu donant respostes noves per a fer tan llarga la llista de motius per a existir, que no tinguem dubtes a respondre a la pregunta del perquè hem nascut de l'escriptor Mark Twain.
