La ministra de Sanitat, Serveis Social i Igualtat, Dolors Montserrat, ens va sorprendre a tots la setmana passada anunciant una puja del copagament en les receptes mediques només pels pensionistes, La posada de pota va ser tan al·lucinògena que immediatament va tenir que rectificar. De totes maneres, després anant rumiant no descartem del tot que l’anunci no fos una mena de globus sonda per saber el govern quina seria, exactament, la reacció de la gent y, en particular, dels pensionistes. Per què ho dic això? Doncs, perquè d’un temps ençà hi ha una voluntat política de deixar morir les pensions públiques i promocionar i difondre els plans de pensions privats i a la pràctica el pujar el copagament als pensionistes no es res més que una retallada de les pensions.
Va ser l’any 2010 que es va instaurar el copagament en els medicaments i els percentatges que afecten als pensionistes són els següents: un 10% del preu de la venda al públic per aquells amb ingressos anuals fins 18.000€ a l’any amb un topall màxim mensual de 8,23€ (és a dir, a partir d’haver pagar aquesta quantitat al mes ja no es paga més encara que hi hagi consum de medicaments), també un 10% per aquells pensionistes amb uns ingressos anuals de 18.001 a 100.000€ i un topall de 18,52€ i, finalment, tots aquells pensionistes amb ingressos anuals superiors als 100.000€ el 60% amb un topall de 61,75€ mensuals, estan exempts de pagar les pensions no contributives. Naturalment, això és, exclusivament, el que fa referència a les classes passives, els percentatges dels altres col·lectius tenen diferents percentatges. Crida l’atenció, doncs, que la ministra només parlés dels pensionistes, prova evident que les seves paraules, implícitament, significaven el que pensa el govern per acabar amb el problema de les pensions públiques: deixar-les morir lentament. A veure, dir que es pujaran els percentatges en el grup que cobra de 18.000 a 100.000€, sense concretar res més, és matar mosques amb un míssil nuclear, hi ha molta diferència ingressar 18.000€ o ingressar-n’hi 100.000 a l’any. Una altra qüestió que volem destacar és que amb aquesta mesura de puja també es redueix el dèficit dels sistema de la Seguretat Social i, amb ell, el dèficit públic que aquest any ha de ser només del 3,1% del PIB, difícil molt difícil arribar-hi.
En el gràfic núm. 1 es pot veure l’evolució del nombre de receptes en els últims deu anys. Si que la implantació del copagament va tenir efectes dissuasius encara que a partir de 2013 ha tornat a créixer el nombre de receptes sense arribar, però, als nivells anteriors.
Pel que fa als ingressos per copagament l’evolució ha estat la que reflexa el gràfic núm.2. Aquí si que l’efecte del copagament va ser immediat, al primer any d’aplicar-se el copagament (2010) els ingressos públics ja van baixar, tanmateix, a partir de 2014 tornen a repuntar, sense arribar, com en el nombre de receptes als nivells anteriors./En resum, incrementar el copagament als pensionistes és injust i no soluciona el problema del dèficit de la Seguretat Social. No és veritat que les pensions siguin insostenibles, les pensions estan malaltes no mortes, el proper dia ho explicarem.
