L'altre dia a Lleida una consultora privada va convocar al món local, en concret els municipis de menys de 5000 habitants, a un acte a la Llotja on s'explicava com obtenir el "mannà" del fons europeus. Ras i curt, el món privat assessora al públic i no pas de franc, sobre què cal fer per rebre fons públics europeus. Bravo! Anem bé per anar a Sants!!! L'administració pública sigui europea, estatal, catalana no sap muntar un acte així? S'ha de fiar la feina a consultores i altres succedanis? Deixem ja d'entrada el pastís per als més golafres?

Lector, ni tu ni jo som destinataris d'aquests fons milionaris encara que et diguin que sí. No t'ho creguis. Aquest fons són per als espavilats, per als que fa dies que es preparen per assaltar-los com saquejadors de camí ral. Assessories i consultories esperen fer el seu agost i amb la complicitat del poder públic, inactiu, autista, mandrós, absent, ho tenen molt fàcil. I per captar els clients, el sector públic, doncs que millor que ex-polítics que han estat a l'Administració. Aquests tenen contactes i agenda, coneixen el sector, obren portes. Uns comercials únics.

Són els "Aconseguidors" aquells que aconsegueixen voluntats, contractes, feina. I l'ètica? Es preguntarà potser algú, no grinyola això de ser un ex- càrrec polític i aprofitar-se del que s'ha après en exercici privilegiat d'una funció pública per fer guanyar diners als "espavilats" de sempre? Cap problema, respondran, l'ètica no forma part de la majoria de decisions econòmiques.

I així com rovellons a la tardor, aquesta figura de l'"Aconseguidor" s'estén arreu en el mercat de subvencions i ajuts. Apareixen en consultories d'energia eòlica, d'aigua, llum. Allí on hi ha tall. Coneixedors del laberint administratiu i polític que han creat, s'ofereixen per un preu taxat a guiar-te cap a la sortida. És una porta giratòria més, una prebenda (ofici lucratiu i de poca feina).

Tanmateix qui no es consola és perquè no vol. Aquest fons seran publicitats com ecològics, sostenibles, feministes, per als ciutadans del segle XXI, els "Next Generation Founds" en anglès que sona més "cool". En resum, com un remake d'un vell film torna la febre de l'or , la follia dels diners. El final ja se sap abans de començar, el pagarem nosaltres. Un clàssic del país.