Europa en el seu conjunt acomiada a la cancellera Angela Merkel amb un tribut de respecte i de reconeixement a setze anys del seu govern, marcats per tres grans crisis: la financera del 2008, la humanitària provocada pel milió de migrants sirians que van entrar a Alemanya en el 2015 i la sanitària que va paralitzar el món a partir de març del 2020.
Els seus quatre mandats tenen llums i ombres, però el fil conductor de la seva gestió podria emmarcar-se en els conceptes de la responsabilitat, el respecte als adversaris i la determinació. No són valors molt cotitzats en la nostra agitada vida política, que està afectant l’equilibri racional i emocional, fins al fastig, de molts ciutadans.
Alemanya va acomiadar malament a Bismarck i també a Kohl, dos personatges que van intervenir directament en la primera unitat alemanya de 1871 i en la segona unificació de 1990. Però els seus llegats parlen per si mateixos.
És un error treballar en política pensant en què dirà la història en comptes d’ocupar-se responsablement de gestionar el dia a dia amb visió de futur posant les pròximes generacions per sobre de les pròximes eleccions.
Quan ha ocorregut a Catalunya en l’última dècada té poc d’èpic malgrat els relats construïts en els més de cinc-cents llibres que s’han escrit sobre el procés. Tampoc l’èpica s’ha detectat en l’actitud abúlica de Rajoy o en la canviant de Sánchez. Han abundat a tot arreu l’estultícia, el regateig curt, les ocurrències, la simbologia, les emocions, les mentides i una convicció generalitzada que els actes en política són innocus. Molt poca serietat per a resoldre un problema de fons que no pot deixar-se en mans de cirurgians precipitats i compulsius, sinó de metges de capçalera, que escoltin, que palpin, que preguntin i que estableixin una relació humana de confiança amb els pacients.
La convalescència serà llarga perquè els despropòsits han estat molts. El de la taula de diàleg seria un capítol de ficció molt notable amb ingredients de ridiculesa insuperables. La dècada haurà deixat més material per a la literatura que per a la història, que ressaltarà un llarg temps perdut en discussions inútils i en projectes que, vist el vesteixo, eren inassolibles per excés de voluntarietat i falta de realisme.
