Lectors, si sou un xic granadets, sabreu o recordareu que abans, als estius, la vida s’aturava i s’escolava més lenta. Els mitjans de comunicació d’aleshores, Tv, ràdio i premsa feien una semipausa informativa com si tothom es prengués un respir o una treva de l’actualitat. S’agraïa. Triomfaven llavors les festes majors i la platja i la muntanya anaven sense tantes ínfules i agafar un avió tenia un cert glamur. Algú em respondrà que les nostàlgies no són bones car seleccionem els bons moments i esborrem els dolents, i afegirà que tenen raó les coples de Juan Manrique quan canten «Cómo, a nuestro parecer / cualquier tiempo pasado fue mejor «.
Obviament en part és així i admeto esportivament la crítica, ara no em digueu que no us cansen aquests estius «feiners» de notícies sense aturador, notícies locals, nacionals i si no n’hi ha, doncs es busquen d’arreu el món. És una globalització de desgràcies, terratrèmols, guerres, fams, èxodes humans on la xarxa informativa ho pesca tot. No destria res i com pitjor millor, les audiències manen, la calamitat ven. Suposo que l’opció passa per la lluita individual que va des d’apagar la tele, desconnectar el mòbil i anar-se’n a fer el camí de Sant Jaume. Tanmateix, això són remeis o «aspirines» puntuals que no solucionen el problema de fons.
Cal anar a l’arrel. I l’arrel és que el sistema de consum massiu de 24 h, 7/7 dies, tot l’any s’ho menja tot. Consegüentment l’estiu com època d’esbarjo i calma ha estat fagocitat per una borratxera de viatges, selfies i connexions digitals. I anem fent tal com diu l’alcaldessa Colau amb el català, és a dir, traduït, no fem res més enllà d’un postureig a les xarxes. Conclusió: l’estiu ha esdevingut un període poc trencador amb la rutina de l’any. Per tant «Beatus ille»(feliç aquell) que fa veritables vacances digitals i informatives, perquè d’ell és el Regne estiuenc, el de la migdiada i el ‘silló’ d’aigua fresca sota una parra.
