Treballadors d’Adif van trobar ahir el cos sense vida de Joan Altisent arraulit en una arqueta al costat de la via del tren, en una posició que hauria adoptat per protegir-se del fred del 22 de desembre. Fa quatre anys va patir un ictus i no s’ubicava ni en el temps ni en l’espai.
Ha acabat el patiment – que no el dolor – per la família del Joan, patiment que ha durat 43 dies de recerca intensa, d’avisos, de cartells, de crides i batudes. Aquestes van ser constants i van comptar amb l‘ajuda de desenes i desenes d’amics que van presentar-se a les crides de la família, fossin a l’hora que fossin i al lloc que es requerís. Es van omplir els comerços i parets de les poblacions i ciutats pròximes dels cartells de la cerca. Mostra d’alta solidaritat en casos extraordinaris. Els mitjans hem intentat fer-ne, bonament, la màxima difusió, a fi d’afavorir-ne el ressò, la mobilització i l’estat d’alerta entre els ciutadans de les comarques del voltant.
Ja coneixem el final de la història, dramàtica. Dura. Només resta donar el condol a la família i deixar d’escriure, que les paraules, en aquests casos, sobren.
