Ahir Arsèguel va ser la darrera població de la temporada d’El Foraster, programa d’èxit de TV3. Veient el programa podríem dir que va ser un retrat perfectament aproximat de la idiosincràsia lleidatana: de tots els pobles de Catalunya, el més petit que ha visitat el programa ha estat a la nostra província, la que té menys densitat de població d'aquest petit país. Un territori difícilment superable en bellesa, la vall del Cadí-Moixeró, i amb gent de la terra, conscientment apartada del ritme frenètic que ofereixen altres indrets, de les injustícies socials i la pobresa, tan social com de valors, que s’expandeix arreu.

Un espai de tranquil·litat i, si es vol, meditació que requereix d’una certa preparació inicial, ja que allà un pot passar dels 100 quilòmetres per hora als 15, sense pressa, gaudint, respirant i on es poden fer les necessitats bàsiques mirant la serra del Cadí, sense televisió.

Allà on es van inventar les rentadores i els primers ordinadors, per allà al 1800, a la fàbrica de llana de la Neus, i on la canalla aprèn a tocar l’acordió per tal de, a mitjans de juliol, tocar tot el que han après davant milers de persones, a la trobada més important d’Europa d’aquest instrument diatònic.

Un gran territori petit en persones. I per molts anys.