Les persones amb malalties mentals cada dia tenen més drets com es mereixen i l’incapacitat ja no existeix com a tal sinó que passa a ésser un suport on sempre decideix el pacient, però malgrat tots els esforços de les administracions i entitats encara estan una miqueta estigmatitzades per la societat, incloent també seus progenitors i en la majoria de casos per part d’alguns pares immadurs , de poca personalitat que per les seves vivències durant la seva vida estan estenent el mal, de forma repetitiva, no saben admetre la realitat i també el mal que estan fent. També n’hi ha d’altres sense personalitat ni escrúpols que no saben manejar la majoria de situacions que comporten sentit comú i generositat i que enlloc d’ajudar als seus fills en tots els àmbits els deixen desemparats, es fan les víctimes, cometen errors i actes impurs que després neguen a conveniència com ara dir mentides, remorejar i pitjor és quan no els hi ofereixen una educació adequada a l’edat que tenen desde el seu naixement fins que són adults.
A la capital ens cal nous serveis de salut mental que focalitzin totes les formes per tal d’evitar que es vulnerin els drets universals dins del marc familiar i de l’entorn proper de les persones amb aquest tipus de problemes emocionals o amb patologies que són controlables. Cal donar suport als pacients de l’Hospital Santa Maria que són assetjats, incompresos pels seus propis pares per exemple després d’un divorci , que posin en marxa un dispositiu per a tots aquells que donat que han rebut un baix afecte emocional, educació, respecte i un tracte injust ja sigui en fets o paraules ja que les seqüeles que deixen fets de la vida quotidiana són devastadors.
Casos d’adolescents i adults amb problemes de salut mental que han crescut en un mal ambient familiar, on el home ha tractat malament a la dona , adults que han passat una mala infància i actualment estan en tractament perquè els han sobreprotegit. Crec que d’aquests casos n’hi ha desenes de desenes i està constatat que en la majoria de casos com els que cito, els professionals de psicologia i psiquiatria encara no estan preparats per resoldre o abordar amb l’èxit desitjat aquest tipus de temes com el de les relacions tòxiques o relacions que ens perjudiquen i que t’estressen en la vida quotidiana.
Cal experts que abordin en profunditat aquest tipus de situacions per ser feliços. Insto a les institucions que tenen competències en salut i en especial l’Hospital Santa Maria de Lleida, que valorin la possibilitat d’incloure un nou servei dins dels que ja tenim per abordar les relacions tòxiques, prevenir el frau, l’engany i les addicions dins de la diversitat.
En altres llocs del món aquests serveis progressistes ja existeixen i crec que s’ha de seguir camí cap a un model de salut mental que aposti per un nou model i que poc a poc els hospitals psiquiàtrics vagin desapareixent i que els ingressos siguin de pocs dies o poques hores en alguns casos. Cal demanar el compliment dels drets que els pertoca, que els seus progenitors els estimin i respectin, i cal posar una bústia d’experiències on la gent pugui explicar per escrit situacions de violència masclista (física i mental) i ser ajudats per experts. De ben segur que treballant, picant pedra per assolirem la plena igualtat de la diversitat que és el que necessiten les “happy cities”.
Trasllado la meva felicitació a tot l’equip de l’Hospital Santa Maria que compta amb nombrosos serveis i els emplaço a investigar si aquests que plantejo de nous poden repercutir de forma positiva a la gent ja que actualment necessitem almenys el doble de professionals dels que disposem degut a la pandèmia de la COVID-19 i les seves conseqüències.
La ciutadania els estarà molt agraïda si s’amplia de forma contundent el nombre d’especialistes de salut mental del millor l’hospital que tenim a nivell estatal, que és sens dubte el provincial de Lleida, un hospital progressista, obert a les propostes i necessitats ciutadanes i molt ben gestionat per Gestió de Serveis Sanitaris (GSS), que és el que cal .
Josep Maria Castells i Benabarre
Estudiant, divulgador social, emprenedor i fundador d’ElMercadal.cat, el periodisme optimista de Catalunya.
