En un país com el nostre, en distàncies curtes, el transport de mercaderies seguirà fent-se amb camions. Aquests seran cada cop més grans i fins i tot amb remolc. Caldran més vials i més segurs. Els camions milloraran, funcionaran amb motors elèctrics i amb hidrogen. Els motors de gas-oil i la seva contaminació per combustió recularà, però l’impacte al medi, de forma indirecta seguirà.

Per distàncies més llargues, ens cal el tren de mercaderies. Els avantatges són evidents. Però d’aquest no tenim inversions a casa nostra, no arriben o només n’hi ha per aquells corredors que interessa a l’Estat, doncs és l’Estat espanyol qui té les competències i Catalunya sempre està en dèficit.

Ara, però, hem de parlar de les incineradores que d’alguna manera s’estan preparant al nostre territori rural. I que evidentment necessitaran de camions, de milers de camions, doncs s’està parlant d’instal·lacions enormes. Per a milers de tones de residus. D’assistència contínua i permanent. I no són innòcues. Ni són públiques, tampoc ho són per a un bé comú, com preservar el medi i la salut dels ciutadans. Les volen fer empreses foranes, que cerquen com a primer i segurament únic objectiu, el benefici econòmic. Fora dels seus països, la contaminació i la petjada sobre el medi, més allà de les molèsties, quedaran per a nosaltres. 

Catalunya té una llei, la Llei d’Urbanisme, aquesta pretén ordenar i distribuir el territori, amb plans directors, amb plans d’ordenació que cada municipi desenvolupa. Es classifica i es qualifica el sòl, fixa l’edificació, el seu tipus, els usos que se li donen, les vies de comunicació, etc.  Al final és el que el ciutadà vol, una bona planificació i ordenació, on la vida sigui possible i sostenible, sense ésser castigada per instal·lacions desproporcionades que malmeten la salut. 

En aquesta Llei es contempla la sostenibilitat, que està en mans dels polítics que la desenvolupen, que els volem nets, incorruptes, propers i empàtics amb les persones i el medi natural. Ja en l’article 3r, tant en la Llei com en el seu Reglament, aquest s’esplaia en la necessitat d’aquesta sostenibilitat, respectant el medi i a les persones establertes, cercant la integració i l’equilibri. Res a veure amb aquestes macro instal·lacions que no són ben rebudes ni es poden autoritzar sense incomplir amb aquest esperit de la Llei que ens hauria de preservar, especialment a grans i petits.