Indignades i determinades a no baixar la veu: fem responsable la justícia patriarcal de deixar en llibertat amb càrrecs al "pare" violador de la seva pròpia filla en presència del germà petit i en ple carrer de Lleida. La justícia patriarcal perpetua una cultura d'impunitat, silenci i discriminació. Una justícia que no protegeix per igual a totes no és justícia: és poder arbitrari disfressat de legalitat.

Amb dades del Portal Estadístic de Criminalitat del Ministeri de l’Interior espanyol l’any 2021 s’havien denunciat 685 violacions als Països Catalans: 462 a Catalunya, 170 al País Valencià i 53 a les Illes. En canvi, entre 2017 i 2020 als Països Catalans de condemnes tan sols se’n van dictar 578. A l’Estat espanyol hi ha una violació cada vuit hores -segons dades oficials-, encara que les organitzacions de dones denuncien que la xifra és molt major, perquè de cada 6 violacions, solament se’n denuncia una. Un cop les dones es decideixen a fer-ho, han de passar pel martiri dels interrogatoris policials i judicials i l’estigmatització als mitjans de comunicació.

L’exercici i reproducció de violència masclista de les institucions s’ha produït de manera flagrant en casos concrets que s’han mediatitzat arreu, com en el procés judicial del cas de la Manada de Pamplona o el cas de les temporeres de Huelva, aquest cas a Lleida n’és un més però no els únics. Sabem que no són fets aïllats. Són un problema social, estructural, i un missatge per a la resta de dones.

Sense formació feminista ni comprensió del que aquesta significa, el nostre sistema de Justícia reprodueix els estereotips sexistes i els prejudicis masclistes en ser incapaç de qüestionar-los i bandejar-los de les seves pràctiques processals, i això ho veiem en matèria penal però també en altres com és estrangeria.

L’actual sistema de justícia està sent part del problema de violència que patim les dones, i està protegint a aquells que se senten impunes en veure en l'aparell judicial un possible aliat.

Davant aquesta Justícia patriarcal que no respecta a les dones, les feministes reclamem un sistema que ofereixi veritat, justícia i reparació digna per a les supervivents de violències masclistes. Reparació entesa com el suport integral i psicològic, reparació també econòmica i, per descomptat, reparació moral.

Reclamem que el sistema judicial es focalitzi en què necessiten les supervivents: donar un paper més actiu a les dones, no infantilitzar-les, posar-les al centre i sobretot fer-les protagonistes dels seus processos.

No ens quedarem amb els braços creuats. Després d’anys suportant sentències indignes, veient com han de ser les dones les que han de marxar de les seves cases, restant atònites a les condemnes insuficients. Que no ens parlin d’una legalitat que mira cap a un altre costat quan es tracta de seure a la banqueta a corruptes, que no fa res contra els que ens exploten, ens condemnen a l’atur o ens desnonen, que empara i protegeix els que ens colpegen, violen i assassinen.

Una institució reaccionària que avui es troba a l’ofensiva contra les llibertats democràtiques i els drets de les dones, que condemna a activistes per protestar contra la corona o a feministes per defensar el dret a l’avortament. Estem fartes i transformarem aquesta indignació en organització i lluita feminista.