El món és canviant i fruit d’això veiem tendències noves substituint idees de tota la vida. Tanmateix, ens resistim al canvi. Per exemple, segur que més d’un cop, algun operari o treballador davant un pregunta sobre per què fa una cosa d’una aital manera, us ha respost: «S’ha fet així sempre» Punt. Paraula de Déu. Amén.
I què dir del famós «és que l’ordinador o el programa no ho permet». Traduït: «posa-t’hi fulles, no faré el que em dius». Són inèrcies on ens refugiem perquè són pràctiques i còmodes. Són també difícils de superar perquè estan governades per prejudicis. La inèrcia però ens empetiteix i ens fa grisos,i esdevenim pura rutina ergo, avorriment o ensopiment. D’altra banda tenim les tendències que arribades o nascudes «in situ «capgirem costums i hàbits.
La tendència marca un camí i sol equivocar-se poc. Un exemple diàfan, el cas del menjar a domicili, iniciat «anni fa» per pizzeries i tot seguit per restaurants xinesos. Avui escampat arreu a tot tipus de cuina, una tendència que ha triomfat. I els grups de lectura? Iniciats en un primer moment per poca gent, avui freguen l’overbooking allà on són presents. Llegir en grup compensa la solitud de cada lector, cobreix un buit, la relació lectora amb d’altri. Tendències… que ens marquen cap a on anem o on ens perdem.
N’hi ha una que em té si més no, preocupat, la tendència a obviar la cara de l’administrat o client. M’explico. Cada cop més la mal anomenada administració digital (freda, asèptica, no empàtica) obliga al ciutadà a contractar serveis de defensa de llurs drets. Així amb l’excusa d’una societat digital, acabem en mans de gestors, assessors, advocats, fiscalistes, i tota mena d’empreses creades ad hoc per gestionar-nos les «nostres coses».
Previ pagament, biensûr, d’una quota o provisió de fons. Però això no és pas el pitjor si gaudeixes d’aquests diners, el pitjor és la sensació que parlen per tu, fan i desfan per tu, que com al procés de Kafka, tu quasi hi ets de més, que fas nosa, que preguntes obvietats, que no entens res o quasi res, que d’això es tracta. Que acabis dient «passo», pago la quota i quan tingueu el «paper», cerificat o la butlla m’aviseu.
Deleguem drets i obligacions a funcionaris, àrees administratives, programes informàtics, etc. L’administrat o client esdevé una carpeta o afer enutjós a resoldre. Pagant sempre pagant, absent sempre absent, observant com la forma i el procediment es menja el fons. Ens riem prepotents del bruixot d’una tribu africana però, valdria més que ens enriguéssim dels nostres bruixots, almenys les cerimònies del bruixot africà tenen color i cant, aquí són olímpicament avorrides. Com un fil musical… Us sona?
