M’encanta pagar els meus impostos i recollir-ne els beneficis tots i cadascun dels dies de l’any. És mil vegades millor que aquestes ofertes bancàries que et regalen unes paelles pels teus estalvis: les paelles només les fas servir de tant en tant, però els semàfors, l’educació, la sanitat, el transport públic…. ho fas servir cada dia!
Sí. M’encanta pagar impostos i saber que dono suport a l’Arnau de Vilanova, als CAPs, a les escoles, als hospitals comarcals, a les autovies, a la policia local i catalana, als bombers…. No ho faig per sentir-me bo, sinó perquè m’alegra veure que, entre tothom, teixim un sistema de suport que ajuda totes les persones del país quan ho necessiten. Aquest sistema d’impostos és una assegurança molt més potent i molt més segura que la que els bancs i les grans asseguradores ofereixen…
Però alguns dels lectors i lectores es preguntaran: què tindran a veure els bancs i les grans asseguradores amb els impostos que nosaltres paguem? Doncs molt, perquè ells no en paguen.
Vull explicar tothom que mentre la majoria de les persones de a peu: treballadores, treballadors, petites empreses, botigues… fem front als nostres impostos, les grans empreses i les entitats bancàries i asseguradores paguen una part mínima en comparació a la seva grandària.
De fet, alguns càlculs -com els que explica l’economista Vicenç Navarro al seu bloc- expliciten que l’estat del benestar retornaria i no caldrien retallades si les grans empreses, les grans fortunes i la banca pagués el nivell d’impostos que, per la seva mida, els correspon.
Sovint afirmo que no vivim una crisi econòmica, sinó una canvi de sistema. Però cal entendre que tot canvi de sistema implica, també, un canvi de valors. I aquí us proposo un canvi: celebrem els impostos que paguem com a demostració dels beneficis que posem a l’abast de tothom. Però exigim que també les grans fortunes, les multinacionals i la banca les pagui. Cooperació. Solidaritat. Compartir.
Catalunya, potser, serà un nou estat d’Europa. Però cal que sigui un nou estat amb nous valors. Ens cal deixar clar que no volem canviar per seguir igual, sinó que volem un canvi per reescriure-ho tot. I, dins d’aquest tot, s’inclou exigir que la banca, les grans empreses i les grans fortunes, que paguin els seus impostos i ens ajudin també a mantenir els serveis dels que tots gaudim: educació, sanitat, seguretat, infraestructures, prestació d’atur, beques…
Per una Catalunya més justa, ens cal reconciliar-nos amb els nostres impostos.
Us convido a cridar als quatre vents: m’enorgulleix pagar impostos! Però també us convido a exigir que la banca i les grans empreses i les grans fortunes també els paguin!
Construïm una nova Catalunya!
