Escric aquest article després d’escoltar una entrevista al filòsof català Norbert Bilbeny, el qual no em deixa pas indiferent ans al contrari. Per exemple, quan diu que “hi ha molta gent que fan i actuen com a robots», “es pensa poc si entenem pensar com tenir autoconsciència”, «la filosofia s’ha banalitzat com si fos un mer fàrmac per ser feliç tothora”, “democracia i filosofia són dues cares de la mateixa moneda”.
Acostumat a la frase buida o la pataula estàndard, quedo aclaparat pels seus mots i m’adono que res del que diu és sobrer. Per reblar el clau afirma “avui vivim en un món d’imperis i d’ortodòxies, d’individus solitaris i tanmateix hiperconnectats“. Aquí, ja caic KO sobre la lona, el filòsof Bilbeny m’ha tombat amb un directe. L‘àrbitre ja compta 1, 2, 3, 4… M’ aixeco a poc a poc i quan l’àrbitre diu 10, sona la campana i vaig cap al racó de ring, aquell racó tan cinematogràfic on estrelles com Paul Newman o Robert de Niro ens han enlluernat en interpretacions magistrals. Doncs talment com un púgil, hem d’aprofitar el descans estiuenc per retrobar-nos i pensar-nos, és un moment on tot s’atura i tindrem temps. Sé que molts defugen aquest temps amb agendes increïbles on les activitats s’encalvalquen però, la majoria no, aleshores hauríem de contestar-nos o reflexionar preguntes com les del Nolbert.
Quina millor desconnexió del món del treball que anar a l ‘ arrel dels pensaments? Filosofar és pensar lliures de lligams i prejudicis, sobre les coses essencials, vida, mort, amor, família, amistat, natura, religió, ètica, etc. No es tracta d’ arribar a grans conclusions, el fruit és pensar i lligar idees, com una gimnàstica per a un cervell que durant l’ any va a control remot.
Jo de moment, engego la meva filosofia particular preguntat-me, sobre la por o sobre viure amb por. Per què tenim tanta por del futur, dels altres, de la democràcia participativa, de la mort? M’ hi acompanyes?
Com digué Descartes, “Je pense, donc je suis“
