La novel.la negra és un gènere a l’alça i potser la dificultat rau a triar i destriar entre tants autors. Us en presento un que em té el cor robat: Jean-Claude Izzo. Nascut a Marsella l’any 1945 i mort l’ any 2000, fill d’italià i d’espanyola, creà els darrers anys de la seva vida una trilogia meravellosa amb el comissari Fabio Montale i el rerefons de Marsella, una ciutat que estimava i fa estimar, gresol d’ immigració.
La trilogia és un cant a la vida marsellesa i cada títol d’ella explica al lector trets marsellesos: “Total Kheops”, el primer (vol dir ‘caos total’, ‘descontrol’); «Chourmo», el segon (significa en occità ‘barrejar-se’, ‘mesclar-se’, ‘espavilar-se amb la gent al carrer’); el darrer, «Soleà” (una picada d’ull al flamenc). A partir d’aquí, la història es construeix amb Fabio Montale i el seu entorn, els amics de joventut, les vivències de carrer, les dones que estima o, millor, que no sap estimar prou, la delinqüència, la mafia, l’oblit de l’Estat francès, els orígens italians, àrabs, espanyols, grecs dels personatges, la pesca, les “calanques” (caletes de Marsella), el rap, l’odi al Front Nacional, la democràcia en crisi, etcètera. Un Fabio Montale comissari i excomissari alhora (abandona la policia) que dibuixa la fina línia entre el bé i el mal a Marsella, on ell triarà ser policia tot i que tenia tots els números per ser delinqüent.
Ara bé, tot aquest arsenal d’idees i temes ve excel·lentment amarat per la prosa poètica, les referències músicals constants, el cant a l’amistat i la Humanitat que traspuen les paraules d’Izzo. Quan acabeu la lectura, us entra unes ganes immenses d’anar a Marsella i una melangia al cor per tantes veritats i sentiments. Izzo ja no hi és, però potser podreu entendre’l si preneu un Pastís (licor d’anís) i tanqueu els ulls en una terrassa assolellada…
‘Qu’on attend ce qui va se passer‘, ‘esperem allò que passarà’, cantava Leo Ferré. Tant simple, tan savi. Gràcies Izzo, gràcies Montale, sempre Marsella.
