La columna
Junts pel No
Finalment s’ha formalitzat, encara que sense un acord total, la unió dels partits contraris a la moció independentista que Junts pel Sí i la CUP van fer el passat vint-i-set d’octubre per iniciar el procés per crear un estat independent. Socialistes, ciutadans i populars demanen la protecció del Constitucional per impedir la citada moció.
No hi ha acord total. Iceta demana la protecció mentre Arrimadas i Albiol hi afegeixen la suspensió del debat. Però ja hi ha un primer acord conjunt d’aquells que fa temps que advoquen per la continuïtat de l’estatus de Catalunya com a comunitat. Des d’aquesta mateixa columna ja demanàvem, des de fa temps, que perquè Junts pel Sí tingui sentit, hi ha d’haver una contraposició de característiques similars a l’altre costat, tot i que tant PSC, C’s com PP rebutjaran cap similitud i fugiran de cap forma que els assimili l’escenari a una espècie de referèndum.
I mentre uns es comencen a posar d’acord, des de l’altre costat de l’eix nacional, la cosa segueix igual d’enrocada. La CUP vol imposar el pròxim president obviant la força de cada una de les parts. I dins de JxSí, malestar creixent. Potser al sector d’ERC ja els va bé la força de la CUP, però militants i pesos pesants de CDC no donaran el braç a tòrcer a favor d’Artur Mas.
Sens dubte, un escenari gens favorable per CDC i ERC de cara al 20-D.