Ja tenim, amb comptagotes, els primers noms de la mal anomenada Llista de Mas o Llista del President. Serà Junts pels Sí i l’encapçalarà Raül Romeva, el nostre Yanis Varufakis particular, com hom ha expressat a la xarxa, per la semblança en el posat, la joventut i l’actitud. En segon lloc Forcadell i Casals, les dues dones de la reivindicació sobiranista del darrer lustre. Mas i Junqueras queden a la quarta i cinquena posició respectivament.
Afalacs majoritaris cap a la decisió de Romeva d’encapçalar la llista independentista. Però també crítiques, vingudes, en part, per la cúpula d’Iniciativa de la dupla Camats – Herrera, que al seu torn presenta coalició amb Ubasart de Podem i el seu Catalunya Sí que es Pot, nom que la PAH ha denunciat perquè polititza la consigna d’un moviment que va néixer apolític.
De les variades crítiques a Romeva en destaca la de què l’eco socialista s’ha venut a la dreta. Potser la pregunta correcta hauria de ser si Mas s’ha venut a l’esquerra. Envoltat de Romeva, Forcadell, Casals i Junqueras, qualsevol pensaria que es tracta d’un pacte ERC – ICV.
També s’ha parlat de Guardiola, Llach i Eduardo Reyes de Súmate. Peces d’un star systemn poc compenetrat políticament i extremadament mediàtic que buscarà el vot indecís d’última hora per guanyar i endegar un procés final que no serà, ni de llarg, senzill.
Potser allò de la nova política és això. Noms de partits que no recordin a partits amb noms de candidats que no recordin a candidats i mediatitzar-ho tot. I desmarcar-se dels partits clàssics. Al final, les mateixes barbes amb vestits diferents.
