Alguns que salten una mica en ofendre a una corona poden entrar a la presó, ja que aquesta se sent ofesa, però els altres no ens hem de sentir ofesos ni per tan sols preocupats pels deliris i bogeries d’aquesta.
La tercera onada d’insolidaritat continua per tot arreu i ningú es posa a la pell de l’altre ni li pregunta per si més no que li passa no fos cas que li digui que està malament i l’altre se senti en la tessitura d’ajudar-lo.
La situació d’incomunicació és perfecta.
La Covid és una bona excusa perquè la sanitat continuï la tònica de privatització i acabi com un gran negoci lucratiu de què ja es comencen
a beneficiar molts capitals.
En molts llocs del món s’ha declarat una nova «guerra freda del Coronavirus» ja sense míssils o armes nuclears apuntant però amb un altre tipus d’estratègies entre els continents uns dominadors i altres dominats.
Amèrica del Sud viu amb constitucions de segle XIX que impedeix representar-se com estats sobirans.
Ja ningú vota per un futur sinó els pocs que voten són per por.
Només els preocupa la seva pell i per això voten perquè el sistema està esgotat i ja ningú creu en res ni en ningú.
A l’Índia la pagesia es manifesta en contra de lleis que només protegeixen els grans i deixen el camp del petit i mitjà agricultor a la vora del desastre.
Les reformes, si es pot dir així, polítiques són tèbies i no solucionen avui res, estem parlant d’una crisi interna molt forta en l’ésser humà que només ho pot canviar el mateix des de dins cap a fora.
Crear una nova societat on el propòsit sigui l’altre, si l’altre se salva, jo també em salvaré.
Jesús Antonio Fernández Olmedo
Columnista i autor dels llibres ‘Crónicas de Un Viajero’ i ‘El Nuevo Buscador’
