Sembla que tenim predisposició a adoptar costums forans i a mercantilitzar-ho tot. A molts els entusiasma el Halloween, amb el conseqüent dispensi en productes totalment prescindibles, des de carbasses foradades a absurdes disfresses. I ha penetrat amb molta força el Black Friday, amb les seves ofertes de venda desmesurada, que escombra les esperades, i tradicionals, rebaixes dels comerços. I després ens ve el Cyber Monday, les rebaixes en productes electrònics. Molts estudis apunten que la majoria d’objectes que es compren en aquestes ofertes no són realment necessaris sinó, senzillament, la sortida a un desaforat desig de compra. Pur i dur, un consumisme compulsiu i sense contemplacions. La compra absurda, només comparable a l’absurditat de l’amic invisible. En contraposició a la desmesura consumista, ens plantifiquen una altra importació estrangera, el Giving Tuesday, per la qual podem donar des de donar sang a diners o productes. I després en arriba el Pare Noel (una altra importació), les “nostres” compres de Nadal i de Reis i les rebaixes en què, altre cop, entrem en una dimensió desconeguda de la irracionalitat comercial humana.
Entremig de tanta dèria en el descontrolat dispendi nadalenc ens col·loquen, principalment, el Recapte dels Aliments i la Marató (n’hi ha més, des de la donació en supermercats de productes per a animals de les protectores, joguets per a gent sense recursos o calendaris solidaris). Comprem productes prescindibles, fabricats en algun país llunyà per gent explotada laboralment, ens carreguem el planeta amb la contaminació de la fabricació i del transport de tant producte inútil però, com que hem comprat un paquet de fesols secs de marca blanca i l’hem dipositat a una capsa que uns simpàtics voluntaris ens han mig obligat, hem netejat les nostres consciències. L’equivalent a la confessió dels pecats.
Amb l’ànima neta i el comptaquilòmetres a zero, podem tornar a pecar (comercialment parlant). Cofois per tanta bona obra, tornarem desaforadament a la càrrega consumista en una societat nostra que viu grans contradiccions. Per tal de conscienciar sobre la conciliació laboral i familiar, el 9 de novembre les botigues van tancar a les set de la tarda. Al cap de pocs dies, però, algunes botigues van obrir fins les dotze de la nit. La majoria de comerços de la ciutat de Lleida han estat vint-i-set dies oberts ininterrompudament, del 28 de novembre al 24 de desembre (i algun dia menys a altres poblacions). En el món capitalista nostre, entra dins de la lògica que ens estimulin tothora a comprar, i en certa manera també es podrien acceptar les contradiccions del mercat, que ha d’esprémer fins a l’extenuació a uns clients escassos de diners. Però en els darrers anys, tot s’està mercantilitzant fins a l’extrem. Queda el dubte de si les causes solidàries i altruistes s’han incorporat enmig de les festes per pescar més aprofitant l’esperit nadalenc, actualment una barreja de consum i relacions familiars. El que sí és clar és que les bones obres juguen amb les mateixes regles publicitàries del consumisme salvatge, el que no sembla la millor manera de millorar ni conscienciar quina hauria de ser l’essència dels valors de la nostra societat. Ans al contrari.
