El mite de la caverna de Plató és prou conegut. La “mise en scène” és aquesta: uns homes encadenats des del naixement dins d’una caverna, entre una paret blanca i un foc al darrere, veuran projectar-se com en una pantalla de cinema les ombres de les coses que passen per davant d’ aquest foc. Aquests homes prendran les ombres com la Realitat i només quan un d’ells s’alliberi (el filòsof) els descobrirà que viuen un món d’ ombres, no real.

Aquest mite on la paret blanca de la cova fa de pantalla primitiva ens va com anell al dir per explicar-nos avui en temps pandèmics.

La “mise en scène “actualitzada seria canviar la caverna per una llar del món occidental amb un bon sofà, calefacció o aire condicionat, un licoret i alguna cosa  per picar, comoditat total.  Seguim. La paret blanca seria la pantalla a triar entre la televisió , l’ ordinador , l’ ipad o el mòbil ,tot d’ última generació. El foc serien les empreses nord-americanes, com Netflix, HBO, Amazon,Google i tota la connivència de la indústria de l’entreteniment que ens distrau encadenats a confortables llars (és l’oligopoli del lleure que ens colonitza diàriament, prou que ho sabem tot i fer-nos l’orni). I les ombres?

Les ombres serien tots els continguts que ens emeten: sèries, programes, concursos, esports, documentals, notícies. Aquests continguts no són pas les coses que passen davant el foc, sinó les ombres distorsionades d’aquestes coses.

Un exemple concret: el racisme, avui molt actual al EUA sota el lema “Blake lives matter”. El sistema pren aquesta realitat dura i ja indefugible d’estudi i, amb una bona pinzellada de màrqueting, esdevé ombra de la caverna quan surt projectada en protestes simbòliques d’esportistes milionaris de la NBA o la lliga de futbol americà. Esdevé ombra perquè la “cosa” que passa davant el foc és una discriminació racial sistèmica molt lligada a les condicions econòmiques de la minoria negra, molt lluny de les d’un esportista -gladiador- milionari.

I el filòsof del mite? On és el filòsof que s’allibera i ens obre els ulls, ens tanca la pantalla i ens convida a deixar el confort de la llar? Doncs d’haver-ne n’hi ha, però, o bé no tenen altaveu i prediquen al desert,o bé senzillament els ignorem perquè són uns "aixafaguitarres“.

"Sapigueu, doncs, que aquesta vida, la d’aquí baix, és com un joc, una distracció..." ( Alcorà,57:19). Des de fa més de mil anys, aquesta frase alcorànica descriu el món com joc , distracció, com ho fa avui Netflix i els altres!

Tanmateix no ho diguem en veu alta, que si ens senten se la faran seva i capgiraran el sentit de les paraules. Potser sí que la nova caverna de Plató és la nostra sala d’estar i la nostra realitat, les ombres, això sí en 3D, multicolor i 'surround sound'.