Vivim en un món exposat. O si voleu, d’exposició. La nostra vida, el nostre quefer diari personal, laboral i, fins i tot, amorós, és la mercaderia d’aquesta bogeria dels “big data”, el Big Brother anunciat per Orwell.
Cal ser conscients que ens vigilen, controlen, estudien i no pas per vetllar per nosaltres, sinó per saber qui som com a consumidors i qui som com a individus, volen esbrinar què pensem pensar!!!
Davant d’aquesta amenaça, què podem fer? Com podem esborrar aquesta empremta digital que s’utilitzarà per les grans corporacions i Estats per cercar el vot, manipular idees o vendre el que no ens cal?
Certament, en una lluita tan desigual, poc tenim a dir. Ara bé, si fem anar menys el mòbil, comprem menys per internet, potenciem la relació presencial, paguem en efectiu, no omplim formularis cada dos per tres alegrement, etc, ja li posem un xic més difícil al Big brother, al gran Polífem modern.
Si coneixeu L‘Odissea d‘Homer, hi ha un passatge on Ulisses i ses companys són capturats pel gegant Polífem, el que només té un ull, i són tancats en una cova on, cada dia, Polífem se‘n cruspeix un. Ulisses, mitjançant un ardit s’escapa i fereix al cíclop al seu únic ull. Quan el cíclop poc després vol explicar als altres gegants qui l’ha ferit, diu: “Ningú”. I el prenen per boig. Tanmateix, Polifem ho diu bé, car Ulisses hàbilment es va presentar amb el nom de “Ningú“.
Siguem com Ulisses, com aquest “Ningú”, enganyem al gegant d‘un sol ull i cerquem la privacitat. Metafòricament, com més “ningú“ siguem en un món vigilat, més ”algú“ serem, lliures de classificacions incontrolades i descontrolades.
Oh, Ulisses! Em penso que després dels Grecs tot ja s’ha viscut i repetim la història. Vells mites, velles pors.
