El Congrés dels Diputats ha aprovat la Proposició de Llei de regulació de l’eutanàsia, un avenç cabdal en la conquesta de drets socials. I, un cop més,queda demostrat que la conquesta dels drets i les llibertats en aquest país vénen de la mà d’un govern socialista i que complim amb els compromisos amb una societat que demandava des de ja fa massa temps una resposta digna, jurídica, sistemàtica, equilibrada i amb garanties per a les persones que pateixen una situació de sofriment insuportable.
L’eutanàsia significa etimològicament “bona mort” i es pot definir com l’acte deliberat de posar fi a la vida d’una persona amb l’objectiu d’evitar-ne el patiment, previ consentiment de la pròpia persona. L’eutanàsia es podria considerar com l’últim dels nostres drets com a persones i requeria d’un marc legal que donés seguretat jurídica a qui pateix i s’enfronta a prendre aquesta decisió i als professionals que han de donar-hi resposta. No és suficient despenalitzar l’ajuda per morir dignament, és necessari legislar per preservar que la decisió sigui autònoma, lliure i justificada segons la situació de patiment de la persona.
El debat sobre l’eutanàsias’ha obert pas al nostre país i en els països del nostre entorn en les darreres dècades, no només en els àmbits acadèmics sinó també en el de la societat, i és un debat que aflora periòdicament quan es coneix algun cas que commou l’opinió pública.La nostra obligació és atendre les demandes i necessitats de la societat, preservant i respectant tots els drets, també el del dret a tenir una “bona mort”. I per això era necessària aquesta llei, malgrat l’oposició de Ciutadans i PP, perquè encara que des de la dreta es vulgui justificar que aquest és un problema inexistent al nostre país, la realitat és que hi ha una majoria social (amb un milió de signatures entregades al Congrés) que demandava aquesta llei.
Els i les socialistes hem impulsat i aconseguit els suports polítics parlamentaris necessaris per tirar endavant aquesta nova llei, aquest nou dret fonamental de la persona constitucionalment protegit com és la vida, però que ha de ser compatible també amb altres drets protegits constitucionalment com són la integritat física i moral de la persona (art.15 CE), la dignitat humana (art. 10 CE), el valor superior de la llibertat (art. 1.1 CE), la llibertat ideològica i de consciència(art. 16 CE) o el dret a la intimitat (art. 18.1 CE).
En definitiva amb l’aprovació d’aquesta llei s’introdueix un nou dret individual, el de l’eutanàsia. S’entén per aquest l’actuació que produeix la mort d’una persona de forma directa i intencionada mitjançant la relació causa-efecte única i immediata, a petició expressa i reiterada en el temps per la persona, i que es duu a terme en un context de patiment peruna malaltia o patiment incurable que la persona experimenta com intolerablei que no ha pogut solucionar-se per cap altre mitjà.
Quan una persona plenament capaç i lliure s’enfronti a una situació vital que al seu judici vulnera la seva dignitat i integritat, res l’hauria de lligar a la vida en contra de la seva voluntaten contra de la seva voluntat.Per aquesta raó hem defensat sempre promoure la llei que ens doti de les garanties necessàries i de laseguretat jurídica que en aquests casos es necessita.
Ara que ja disposem del primer pas amb la proposta de llei, el millor desig és una llarga vida a totes i tots, però això sí, que cadascú l’acabi el millor possible.
